15 febrero, 2017

Because I love wine, I write nature (cat)

Perquè estimo el vi, escric naturalesa. Idees que expliquen una actitud.

Jean Giono, Las riquezas verdaderas, Errata naturae, Madrid, 2016, p.81: (paràfrasi) fa temps que busco els gestos primordials en camps  i pobles, en els corrals de les granges i en les places, en els capvespres de la tardor… quan arriba aquest temps, els homes es troben sota la protecció del gran om i arreglen les seves eines tots junts, i xerren. I la seva paraula pausada és, cada vegada més, com una feina, perquè intenten aclarir de manera esforçada (que és la millor manera de fer les coses) els misteris del matrimoni que han contret amb la terra. Cada vegada que m’he topat amb algun d’aquests gestos primordials, hi he trobat una força enorme, he trobat en ells una solidesa i uns fonaments extraordinaris. I sempre em dic, davant de coses  tan bones i sinceres: “els homes sabran veure-les i sabran usar-les.”

Henry David Thoreau, Walden, Errata naturae, Madrid, 2015, p.229: “m’agrada pensar que el sentit del gust que, per norma general, és una mica groller, m’ha proveït d’una percepció intel.lectual, que la inspiració m’arriba des del paladar, que algun dels fruits que he menjat a la vora d’un turó han alimentat el meu enginy.” ‘Si l’ànima no és mestressa d’ella mateixa’ (diu Tseng-tse) ‘mirem sense veure, escoltem sense sentir, mengem sense distingir els sabors dels aliments.’ Qui sap distingir l’autèntic sabor dels seus aliments, mai no serà un golafre.”

P.339: (paràfrasi) la vida més dolça és aquella que s’acosta a l’essència de les coses i no et demana ser frívol… no calen massa diners per tenir allò que l’esperit necessita.

Stefano Mancuso-Alessandra Viola, Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2016, p.36: “La planta –escrivia  a començament del segle passat el botànic rus Kliment Timiriàzev (1843-1920)- és el lloc on la Terra i el Sol s’uneixen i, de fet, quasi totes les coses que l’ésser humà ha usat com a font d’energia des del començament dels temps venen d’ella.”

Josep Roca-Imma Puig, Rere les vinyes. Un viatge a l’ànima dels vins, Rosa dels vents, Barcelona, 2016, on parlen amb alguns naturalistes/vitivinicultors fonamentals a la seva (i a la meva) vida.

Diuen

Lalou Bize-Leroy, p.95: “jo crec que la vida està en totes les coses. Els animals estan vius. Tot està viu. Tot és vida i té consciència. La planta també és vida i té una certa consciència, se sent estimada, se sent cuidada… jo penso que té l’embrió d’una mínima consciència. A mi les vinyes em donen molt, molt, molt…”

Reinhard Löwenstein, p.155: “podem entendre un vi quan tenim el valor de deixar de banda les nostres limitacions racionals i culturals. Sentir és entendre…” (paràfrasi meva) quan beus un vi no només el beus sinó que el sents, i si el sents no hi ha cap diferència entre el que beus i tu, perquè arriba un moment en què el que beus passa a formar part del teu cos i del teu esperit…

(Paràfrasi) quan fem vi treballem amb la idea de proporcionar a la gent la possibilitat de sentir des del nivell més primigeni i bàsic, fins al més complex possible. El concepte del vi que a mi m’agrada està relacionat amb la idea d’emancipació. Fent vi intentem ajudar la gent a descobrir coses que no somien que puguin existir. És una manera de despertar-se i despertar-los, una manera lúcida, còmplice i hermosa d’emancipar-se de la ignorància i d’ajudar la gent a veure i a sentir fent servir la seva pròpia experiència i memòria de la sensibilitat.

Matías Michelini, p.201: (paràfrasi) la natura ens ensenya les coses simples. La no-complexitat, la no-estructuració. La natura ens aporta senzillesa, humilitat, capacitat d’observació i de comprensió, astorament, plaer i experiència, ens dóna vida, ens dóna aromes, ens dóna afecte. Crec que la natura ens porta a un món diferent en què més que pensar molt, el que aprenem és a sentir!

Perquè

(Elisabetta Foradori, p.330:)  “no és fàcil el viatge de tornada a la Mare Terra, recuperar la capacitat de moure’s dins dels cicles naturals; acostar-se a un contacte més íntim amb el sòl; eliminar els prejudicis i dissipar les pors. Quan treballes amb la natura, i no en contra, t’involucres  en un viatge apassionant i complex; quan canvies la sensibilitat i perfecciones la teva capacitat d’escoltar, comparteixes l’esperit i els costums del pagès de tota la vida… avui produeixo raïms i vins que són una veritable expressió de la meva terra.”

Pierre Overnoy, p.263: (paràfrasi) es pot arribar a l’emoció des de la lleugeresa, la discreció, la subtilitat i la visió incisiva d’un sabor acidulat i amb una limpidesa física tèrbola, però sobretot s’hi arriba amb una transparència filosòfica alliçonadora… l’autèntica “transparència” mai no tindrà res a veure amb les normes d’un consell regulador o amb un filtre… un vi pot ser clar i net físicament però tèrbol espiritualment. I en canvi, la veritable transparència és un concepte més filosòfic i de manera de fer les coses que no pas físic.

John Wurdeman, pp.362-363: (paràfrasi) si hi ha més vida a la vinya, hi haurà més vida a la copa, així de senzill. En moltes de les vinyes més importants i famoses del món ni tan sols un ocell es menjaria el raïm… quant menys hi intervé la mà de l’home, més espai es deixa a la natura. Quan la mà de l’home és més activa, no deixa participar tant la natura. I hi ha més harmonia en la natura que en l’home…

Elisabetta Foradori, p.334: (paràfrasi) si un vi és ple de vida, té ànima, perquè no és només matèria, sinó que és una energia que traspassa l’home físic i arriba al seu esperit. En aquest sentit, elaborar un vi equival a reproduir el procés de la vida i de la mort, té a veure amb la manera amb què el raïm transporta les diferents energies al vi i aquestes es transformen per no morir, sinó per renovar-se. I si són energia, poden canviar de forma però mai no deixen de ser-ho! Él vi és vida i la seva bellesa rau en aquesta capacitat seva de canvi constant. I com la vida mateixa, no hi entén de normes. Té a veure amb l’instint i ens connecta amb el més profund del nostre ésser. L’energia que anomenem vida, com la que anomenem vi, si és vertadera, comporta una transformació constant.

Matías Michelini, p.206: (paràfrasi) un bon vi és el que té energia, electricitat, cosa que no tots tenen… Quan trobes un vi d’aquests, ningú no t’ho ha de dir… ho sents i prou. Quan tastes un vi d'aquest tipus, sents una energia i una força que et fa posar la pell de gallina, tot s’atura al teu voltant i el vi i la persona que l’ha fet et parlen directament. Perquè aquest tipus de vins són, quasi sempre, com les persones que els fan… Llavors, el millor que pots fer és anar a buscar aquesta persona i veure, viure i beure els seus vins amb ella.

Perquè

(Pierre Overnoy, p.281) “és que potser es poden fer les coses d’una manera diferent de com ets?”

Henry David Thoreau, Volar, Pepitas de calabaza ed., Logroño, 2016, p.33: (paràfrasi) l’aire s’omple de blauets. El terra és quasi nu. Tothom ha sortit fora i els que han de treballar els camps estan contents. Vaig per Sleepy Hollow cap a Great Fields. Em recolzo en una valla i escolto l’aire, que sembla líquid com el cant dels ocells. La meva vida forma part de l’infinit. L’aire és tan profund com la nostra pròpia naturalesa. Em moc per demanar coses noves a l’existència. Vull transcendir la meva rutina diària i la dels meus veïns: vull assolir ara la immortalitat i que tingui les qualitats de la meva vida diària… Prego perquè la vida d’aquesta tardor intensa que ara visc quedi gravada a la meva memòria. I tant de bo m’atreveixi a fer el que mai no he fet. Tant de bo tingui la perseverança que mai no he tingut. I tant de bo pugui purificar-me de nou, en cos i ànima, com si ho fes amb foc i aigua. I que el que dic i escric no desmereixi de les estacions. Tant de bo pugui obligar-me a ser caçador d’allò que és hermós, autèntic i commou. I que no se m’escapi res i trobi les paraules justes i senzilles per explicar-ho.

Mauricio Bach, a “Retorn literari a la natura”, La Vanguardia. Cultura/s, n.759, de dissabte, 7 de gener del 2017, p.22, sobre el que els anglosaxons anomenen “nature writing” (i presentant llibres que no tenen res a veure amb el vi però sí amb la naturalesa, i pertanyen a Thoreau, a Giono, a Rebanks, etc.): “l’exploració d’una relació harmònica amb la naturalesa connectada amb una consciència ecològica de preservació d’un medi sotmès a l’explotació humana; la recerca en aquesta natura d’uns ideals de puresa i unes essències perdudes o difuminades per la vida moderna, gràcies a la qual la naturalesa adquireix una entitat d’Edèn a on es retorna, de paradís on es recobra un ordre harmònic –una idea connectada amb la de l’ingenu salvatge rousseaunià-; i finalment apareix també un component de doble viatge: espiritual i de retrobament amb un mateix. De manera que la natura adquireix també una dimensió panteista i transcendental, i serveix de vehicle iniciàtic cap a l’autoconeixement”.

Ni més ni menys, és el que jo busco, quan penso en el viatge que implica conèixer la natura a través de qui conrea ceps i fa vi de la manera més autèntica possible. I és la voluntat que sento d’explicar-ho. I tot plegat, per conèixer una mica millor quin és el meu encaix en la natura i com puc ajudar a difondre la idea de plenitud que l’activitat de certes persones i la seva mirada sobre la vinya transmeten a través dels seus vins. Es pot explicar d’una manera més senzilla que dient, a partir d’aquesta reflexió, que no tots els vins tenen un mateix valor ni serveixen de la mateixa manera al meu propòsit?

Reivindico una relació amb la naturalesa a través de les vinyes i el vi,  i a través de persones que demostren amb la seva manera de ser, de fer i de mirar la terra que, ells també, són naturalistes i transmissors de la saviesa de la contemplació i de la força i l’energia de la transformació. Amb els seus ulls, gestos senzills però transcendents i vins gens trivials, vull arribar a entendre la naturalesa feta vi d’una altra manera.

Perquè estimo el vi, escric naturalesa. Perquè estimo la naturalesa, no bec qualsevol vi.


Nota bene I: quan un text va entre cometes, la cita és literal i referenciada. Quan es diu, en parèntesi, (paràfrasi) i hi ha referència bibliogràfica concreta, és un desenvolupament meu del text d’un altre autor. Quan no hi ha cometes ni paràfrasi identificada, el text és meu.

Nota bene II: seguiran una traducció al castellà i una altra a l’anglès (potser)

6 comentarios:

sommplanet dijo...

Una verdadera preciosidad y el libro de Josep Roca-Imma Puig, "Tras las viñas. Un viaje al alma de los vinos", un libro altamente recomendable. Cuanto nos queda por regresar para volver a disfrutar de los verdaderos valores.

Un saludo

Jose dijo...

Caro Joan,
leido... aunque me temo que me pierdo la mitad del sentido. Espero completarlo con los siguientes ;-)

Saludos,

Jose

Joan Gómez Pallarès dijo...

Querido Jose, muchas gracias por estar ahí siempre. Seguirá una versión en castellano, pronto. Sobre la inglesa tengo más dudas...
Un abrazo!
Joan

Joan Gómez Pallarès dijo...

Muchas gracias, Sommplanet!!! Todas estas lecturas son una fiente de inspiración para mí, y la del libro de Pitu Roca e Imma Puig, una inspiración cruzada y múltiple: la que ellos mismos me provocan y la que provocan convocando a tanta gente atractiva con sus maneras complementarias de ver y sentir las cosas.
Eso he intentado reflejar en este post.
Saludos!
Joan

DANIEL RIBAS dijo...

Hola Joan, tu ets tot natura!!, gràcies per mostrar-nos un camí.
Salutacions

Daniel

Joan Gómez Pallarès dijo...

Moltes gràcies pel teu comentari, Daniel! Sovint m'equivoco i sempre penso en com arreglar les coses que he fet malament amb tanta gent i tantes situacions... Una manera que he trobat és escriure coses que complaguin i, potser, ajudin.
Salut i reconciliació!
Joan

Publicar un comentario en la entrada