04 mayo, 2016

Vella . Terra

Vella Terra
Cascina degli Ulivi. Nin-Ortiz. Recaredo. Mas Estela. La Coulée de Serrant. Les Enfants Sauvages. Emidio Pepe. Terroir al Límit. Còsmic. Sicus. Partida Creus. Escoda-Sanahuja. Serres. La Salada. Llorens. Sala. La Stoppa. Bini. Grillo. Etc.
Podría decir muchas más cosas, detalles, nombres, ingredientes, otra gastronomía además del vino. Vella . Terra. Sencillamente: por poco que se pueda, hay que ir.

8 comentarios:

Cuina Cinc dijo...

Gràcies, Joan,
Per la recomanació.
Alguna vegada he recordat les teves paraules en una entrevista que et varen fer a la ràdio, parlant dels blogs.
Deies que hi ha un moment difícil en la continuïtat dels blogs... els 4 anys.
Dons aquí estic, en aquest moment on penses si té sentit el fas,
Res, feia temps que t'ho volia comentar. Vaig de camí al 5è.
Però després d'haver conegut una mica, tan sols una mica, estic en aquest moment.El sentit.
Una abraçada i gràcies per aquest espai bon diumenge!
Fina

Joan Gómez Pallarès dijo...

Benvolguda Fina,
bon dia i, de nou, benvinguda al club dels que passen crisis amb el bloc...
Són mals temps per als blocaires... La gent llegeix poc o genys i es relaciona amb qui escriu ben poc també. I aquesta, sens dubte, és una de les essències del ser blocaire: no escrius per tenir molts lectors o per no sé què... escrius per relacionar-te amb la gent d'una manera visible i palpable, és a dir, amb les seves paraules i reaccions al que proposes al teu bloc.
Tu estàs en la crisi dels 5 i jo en la dels 10... Aquest mes de juny farà 10 anys que vaig començar a escriure aquest bloc, 10!!!
I estic ja instal.lat en la crisi definitiva, que és la que et diu: passa de tot, passa d'interaccions, passa de quantitat de gent que llegeix i concentra't només en escriure el que et vingui de gust quan et vingui de gust.
És difícl. cert, quan has establert una relació íntima i molt especial amb allò que uses per expressar-te. Però cal ser honestos sobretot amb nosaltres mateixos, Fina: si tu mires dins teu i no trobes les ganes, l'empenta i la inspiració per escriure el que et vingui de gust sense pensar en els altres, és que és hora de deixar-ho.
O de fer el que des de fa unes setmanes faig jo, sense dir res a ningú i, sí..., sense que ningú no s'hagi queixat tampoc... Només escric quan em ve de molt de gust i tinc alguna cosa que realment vull compartir amb els lectors. Siguin els que siguin i representin la xifra que representin.
És una mica trist, certament, que al final, acabis fent el que acabis fent, l'impacte serà limitat i escàs. I si deixes que el bloc mori d'inanició sense dir-ne res, ni se n'adonaran. O si ho fan, no diran res, que no sé què és pitjor.
Jo ja no em poso dates ni terminis: publco quan puc i només el que em ve molt de gust. I el dia que decideixi que ja no em ve més de gust publicar, marxaré sense fer soroll i no se n'adonarà quasi ningú...
Una abraçada i que vagi bé el teu camí, sigui el que sigui.
Salut i bones receptes!
Joan

Cuina Cinc dijo...

Bon dia, Joan,
Gràcies per aquestes paraules, pel teu temps i per la reflexió.
Felicitats per aquests 10 anys!
Felicitats sinceres.
Crec que algú si que s'adonaria de la teva feina.
És un món d'interessos poder legítims, poder de supervivència, no ho sé.
Una abraçada!
Gràcies per ser-hi! :)
Fa molt temps que et vaig seguin.
Bons vins i salut.

Joan Gómez Pallarès dijo...

Moltes gràcies a tu per seguir llegint sense defallir, Fina!
El que es pensa en relació a aquesta part de comunicació pública que hem decidit atorgar-nos és tan personal... que temo que el que jo pensi no serveix massa per a ningú. Pero si et fa pensar una mica, ja està bé!
I al final, la decisió serà teva i el que importa és que t'hi sentis còmoda tu, no la resta que t'ha seguit i et llegeix.
Cuida'tª
Joan

Cuina Cinc dijo...

Gràcies, Joan,
Si serveix, m'ha agradat comentar-ho i conversar.
Una abraçada, fins aviat
Cuidem-nos ! Bon diumenge**

Joan Gómez Pallarès dijo...

Perfecte, doncs!
Salut i bon diumenge!
Joan

Anónimo dijo...

Joan, m'he begut la teva ressenya del País de diumenge 8 de maig de 2016. Una delícia!. Xavier Coca

Joan Gómez Pallarès dijo...

Xavi!!! Quina alegria!!! Beure's una ressenya... això només podia venir duna persona com tu: un crack!!! I, a més, beure un vi de l'ESter i el Carles és com beure's, també, una mica del Priorat i de la seva història (antiga...). Salut i abraçades!!!
Joan

Publicar un comentario