26 septiembre, 2013

L'Empordà

L'antic poble de Santa Creu
Photo Credit: SBA73 via Compfight cc
Josep Pla, El quadern gris, Edicions Destino, Barcelona, 1997, p.477. "2 d'octubre: la meteorologia de la tardor tendeix a crear uns dies d'una llum tan fina que les coses s'hi veuen a dins d'una manera dibuixada i precisa. En el meu país de l'Empordà, aquesta llum arriba a donar el to a llargs i amples paisatges, a panorames enters -per poc que l'aire sigui de tramuntana- i l'objectivitat estricta de les coses arriba a ser prodigiosa i obsessiva. La tardor és el temps més agradable d'aquest país. A l'Empordà aquest fet és molt visible. En el meu país...la tardor és llarga i sense arribar a ser mai suculenta, sinó lineal: val realment la pena".

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona ha convidat uns quants escriptors telemàtics a fer una passejada per la Costa Brava i alguna zona interessant de l'interior. Em fa l'efecte que uns quants dels convidats coneixen poc el territori i, per tant, l'impacte del que veuran, beuran i menjaran serà gran i profitós, per a ells i per a la difusió de les bondats de la Costa Brava i dels espais de l'interior de l'Empordà. Jo ho conec una mica més, però he dit que sí, que hi anava, per dues raons. La primera és la que escrivia Pla al seu Quadern gris. L'Empordà a la tardor ofereix moments d'un dibuix precís, emocionant, preciós...Difícil era, per tant, dir que no...La segona raó és que cada vegada penso més que l'Empordà ja és terra de bons vins (amb algun de gran de veritat) però, sobretot, serà terra de grans vins. Anar recollint informació sobre paisatges, gents, cellers i maneres d'entendre com embotellem aquest paisatge i les seves sensacions en forma de vi, és cosa que m'atrau i esperona. Trobo que el nord es toca amb el sud en moltes coses del món del vi a casa nostra. I anar descobrint-les em ve de gust. De la resta d'afers gastronòmics que succeeixen a Girona en faria (en faré, en part!) un catàleg de meravelles.

Els posts que pugui escriure al bloc sobre aquest petit viatge meu seran en català. Em ve de gust i Pla mana. En canvi, el que surti a Twitter serà en castellà. I Facebook ho repetirà en el mateix idioma. A Instagram, les coses aniran segons la inspiració de cada moment. Apa, som-hi, que se'ns gira feina!

La foto superior és de l'antic poble de Santa Creu (al monestir de Sant Pere de Rodes). L'inferior, és del Pirineu des de les vinyes de Can Torres (Carles i Bàrbara), a Sant Climent Sescebes.
Can Torres a St. Climent Sescebes

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Joan, veient com cites Pla i el que posaves en un dels teus darrers tuits sobre la denominació "oficial" de l'Empordà veig que et va marcar molt allò tant planià de separar "Empordà petit" de l'Alt Empordà.

Salut i vi de l'Empordà!

@ricardcl73

Joan Gómez Pallarès dijo...

En efecte, Ricard! Però no deixo de pensar com eren els paisatges, pobles, persones, fondes i restaurants que va conèixer Pla. I em temo que ara em miro les coses d'una altra manera. Només de recordar les descripcions que fa dels viatges i com eren les distàncies de llargues i feixugues, la percepcio del paisatge havia de ser una altra, és clar.
Salut i vi i menjar i cuina de l'Empordà!
Joan

Publicar un comentario en la entrada