30 septiembre, 2012

Wine&Culinary International Forum

Wine&Culinary International Forum
Estos días ando implicado a fondo en el Wine&Culinary International Forum, una ágora de formato conocido, promovida y patrocinada por Torres, que reune por primera vez en Barcelona a algunas de las personas que más saben en el mundo sobre el tránsito de emociones y aromas entre las cocinas y las bodegas. Verán ustedes, por el programa, que la inmersión en las ponencias y los debates que generen merece la pena. Estoy seguro de que voy a conocer a gente interesante y voy a aprender mucho. Serán, por lo demás, días en que mi actividad se va a centrar en el microblogging. Espero tener tiempo y capacidad para ir publicando fogonazos de las sesiones, extractos de comentarios, impresiones de comidas y vinos que probemos, que irán apareciendo en Twitter (@blogdevinis) y, también, a los pies de este post.

Hoy es el día clave, el del Forum y me levanto muy temprano. Soy cartujano en estos menesteres. Maitines. Reflexión. Lectura. Respiración. Conciencia de qué hay que hacer y de las limitaciones que tengo. Pensar en la gente que estará contigo. Ayudarles. Vamos a presentar todo con Juanma Bellver, que tiene mucha experiencia en este tipo de actos. Será divertido pero exigente. Hay que estar a la altura de los organizadores (Torres y Mahala), de los invitados (ya habrán visto la lista imponente de personas que intervienen): habrá mucha energía, potencia e inteligencia en la sala. Hay que saber manejar. Ayer, cena de recepción en el Palauet Albèniz. Carles Pellicer en la cocina, el Tinent d'Alcalde Forns como anfitrión y el señor Torres como estandarte de la organización. La parte más oscura de Barcelona en uno de los lugares más brillantes de la ciudad: día de lluvia intensa, cae la noche, la luna sigue creciendo pero Montjuïc, con lluvia y humedad, no acoge con cariño. Se muestra cerrado y hostil. A pesar de eso, los invitados superan la situación ambiental y Pellicer ofrece algunos apuntes de interés: un ajoblanco de ensueño, un bocado de tortilla con huevo frito, un sablon con crema de limón (delicioso). Torres Milmanda 2008 apunta maneras y grandes alegrías en unos años. Gran Reserva Real 2003: el vino de la noche. Tuve que contenerme. ¡Seguimos! Pero ya en el Twitter y cuando sea posible.
Logo Torres

12 comentarios:

Cuina Cinc dijo...

Hola Joan,
Que interessant!! seguiré les teves cròniques.
No es pot accedir a l'enllaç que poses en el programa.
Veig que cada vegada estàs més amb la crem de la crem:))
Que gaudeixis d'allò més!!
Torres: Un referent al Passeig de Gràcia: migdia, tarda, nit. (23/02)
Un abraçada

Joan Gómez Pallarès dijo...

La veritat és queha estat un dia intensíssim!!! Me'n vaig ara mateix al llit i miraré això de l'enllaç!
Petons,
Joan

Anónimo dijo...

Joan nomes per felicitar-te tot i que ja ho vaig fer ahir
Salut
Enrique

Anónimo dijo...

Joan,

Que en penses del comentari d'en Francàs al seu blog i el fet que tu posis un ENORME escut de Torres.
Mahala t'apreta??Tu et deixes??És ell que si no el deixen fer, desfer i ser el protagonista es posa de morros?

Salut ,

Pd: se t'ha colat una "h" a Montjuïc

Joan Gómez Pallarès dijo...

Moltes gràcies, Enrique, per escriure això. Valoro molt la teva opinció perquè sempre dius el que penses.
Salut!
Joan

Joan Gómez Pallarès dijo...

Gràcies per fer-me adonar de l'error, Anònim. Tu t'has deixat també un accent al teu primer "què", que és interrogatiu. Però errare humanum est.
Per què serà que sempre que algú vol escriure un comentari crític s'amagui darrera, ara sí, un ENORME ANÒNIM? Faries el favor de dir, amb noms i cognoms, qui ets, si et plau?
De tota manera, com que algú em va renyar perquè la darrera vegada que un anònim va escriure un comentari crític (potser? No ho sé perquè no sé qui ets ni quines són les teves intencions) vaig semblar massa agressiu en la meva resposta, et diré:
1. L'escut no és enorme en la meva opinció i no va ser posat amb cap intenció especial. Senzillament, és de la mateixa proporció de ppx que l'altra imatge que he posat al post.
2. Mahala no m'apreta. Ningú no m'apreta. En el món del vi i en la resta de coses de la meva vida personal faig el que crec que he de fer. Pot ser que m'equivoqui, és clar, però ningú no em diu què he de fer. És així de senzill: escric el que vull, quan vull i com vull. I col.laboro/ajudo/estic amb qui em sembla bé estar i on vull estar. Tinc molta sort perquè és una manera privilegiada d'anar per la vida.
3. Puc dir-te que he participat en aquest fòrum des de la posició que ho he fet perquè era una manera, altre cop!, privilegiada de poder sentir, fins i tot parlar, i aprendre coses del món del vi i de la gastronomia amb gent que en sap molt i que, molt probablement, m'hauria estat inaccessible d'una altra manera. He tingut sort que em proposessin participar-hi i, certament, vaig dir que sí amb els ulls clucs. I per això només tinc paraules d'agraïment pels que van pensar en mi, que no saps qui són, ni ho sabràs, és clar.
4. Les preguntes al Ramon Francàs les hi hauràs de fer a ell. I del que hagi escrit en Ramón, no puc dir-ne res perquè no he tingut temps de llegir-ho. Encara. Quan ho faci, si he de dir alguna cosa, li diré a ell, a qui considero un amic.
A tu no et podré dir res perquè no sé qui ets.
Salut!
Joan

David González dijo...

Joan, me consta que el evento fue un éxito, pero el trato dado a la "prensa" fue vergonzoso.

http://www.adictosalalujuria.com/2012/10/wine-culinary-international-forum.html

Saludos

Joan Gómez Pallarès dijo...

Hola, David, muchas gracias por tu comentario. Puesto que la gente que lo ha organizado es muy autocrítica, les pasaré tu enlace por si no lo han leído.
Saludos,
Joan

Anónimo dijo...

Joan
Sin ganas de polemizar, pues a mi las chicas de Mahala (por que les llamamos así ?¿?) me trataron muy bien, me consta que la ponencia del ego en la sumielleria bien podia haberse llamado "como superar el ego entre los opinadores (sé que me he inventado la palabra) vinícolas...
Hace años en un Forum Gastronómico de Vic ocurrió algo parecido: una gran nariz catalana se dedico a boicotear la presentación de una bodega (italiana para mas señas) por no haber sido él el escogido para hacer la presentación.
Te dejo con una par de citas a las que me consta eres muy aficionado:
"Ladran, Sancho, señal de que cabalgamos" y "Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?"
Abraçada
Enrique

Joan Gómez Pallarès dijo...

Hola de nuevo, Enrique,
no sé por qué las llaman "las chicas de Mahala". Aparte de la historia de que la mayoría, si no todas, las personas que trabajan allí son mujeres, esa expresión tampoco me gusta demasiado...
En cuanto al detalle del mal gusto de las intervenciones fuera de tono, poco puedo añadir. La gente suele descalificarse sola. Uno puede tener una opinión crítica, faltaría más, pero tiene que saber expresarla con respeto y educación, sobre todo si lo hace ante las personas directamente aludidas. Markus del Monego estuvo muy elegante en su respuesta. Y poco más: es evidente, en tantas cosas de la vida, que hay quien elige y quien es elegido. Hay que saber combinar y situarse. Y saber estar a las duras y a las maduras. La persona que hizo la intervención desafortunada ha sido la elegida en montones de ocasiones y no pasa nada, al revés, me parece muy bien. Este domingo no le tocó, sin más.
Abraçada,
Joan

Nicolàs VIlà dijo...

Hola Joan , sóc l'enorme anònim ara si amb noms i cognoms ( i faltes d'ortografia com ja hauràs comprovat a la 7ena paraula...)
Caram quina pell més fina no?
Vaig escriure anònim més per rapidesa que res més ;si vols, a part del meu nom, qualsevol dia que ens trobem et convido a un bon vi.
Contesto als teus punts:
1.-Ok , genial , gràcies per l’aclariment.
2.-Caram Joan frena... era una pregunta no prejutjava que et deixessis manipular , ho has entès així? Potser coneixes a qui s’ho deixa fer? La pregunta es referia a concretament Mahala, no al món del vi.Amb “Mahala no m’apreta” ja havies satisfet la meva curiositat(poc argumentada però satisfeta en termes puristes) Només puc que felicitar-te de tot cor per la teva llibertat de col•laborar/ajudar/estar amb qui et sembla bé estar i on vols estar, no ve a tomb però et felicito.
3.-a)Quina era la meva pregunta que no la recordo?
b) “que no saps qui són, ni ho sabràs, és clar.” Perdó?
4.-a)Tens raó , a ell li faig
b) Del que explica en Ramon , li comentes només a ell? I del que explica en Xavier Sala i Martín sí que opines en públic? D’en Xavier ho fas perquè no és amic teu?Curiosa manera d’actuar, respectable però curiosa.
Un nom i un cognom t’hagués fet menys agressiu o era un dia dolent i ja està ?
Joan no fa falta que ho pengis al bloc, no busco polemitzar en públic de temes personals i no de vi però crec que amb més amor i paciència les coses surten millor (matiso : paciència i amor de tothom , no només teus )
Gràcies pel la teva feina en aquest bloc

Joan Gómez Pallarès dijo...

Benvolgut Nicolàs, la resposta a la teva darrera pregunta es sí (amb accent, en efecte). No sé per què però els que signeu amb Anònim em poseu nerviós. I els nervis i el desconeixement de les intencions porten, si més no en el meu cas (ben demostrat en un parell d'episodis més, semblants al teu), a certa agressivitat. No és qüestió de dies bons o dolents perquè estava tenint, i encara hi sóc, dies ben bons. És qüestió, no crec que casual, que quan algú s'oblida o no vol signar o no pot per la pressa ( el teu cas), sempre em sembla trobar puntes de malicia en el que s'ha escrit. Dec ser jo, és clar, perquè tu et mous per paràmetres filantròpics i altruistes, pel que dius al final.
Tot i que aquesta i la qüestió de la pell fina són molt personals de cadascú.
Sé que no calia que ho pengés, però si m'ho envies en format "Publica-ho" i signes amb noms i cognoms una argumentació, jo ho publico. Si no ho fes, algú podria dir-me (amb raó) que jugo amb la llibertat d'expressió dels que volen comentar aquí. Qui vol parlar amb mi de manera privada ho fa d'una altra manera.
I certament, no hi ha cap ànim de polèmica, tot i que trobo que ben portada i argumentada, és una manera més de progressar. Ni la defujo ni la menystinc.
El que li explico al Ramon al seu bloc, no cal dir-ho, és per a ell i per a tothom que vulgui llegir-ho. Per això li vaig demanar (com tu has fet amb mi, enviant-me la teva resposta en el format de publicació) que ho publiqués. Quan li vull dir una cosa en privat, com tothom, faig servir altres canals.
Fet i fet, tot i rellegir el teu primer escrit i, ara, aquest segon, no sé ben bé què vols o pretens o busques. Potser res, és clar. Només fer uns comentaris que jo vaig interpretar com a maliciosos.
I sobre amor i paciència, com bé dius, com que no són temes directament relacionats amb el vi (tot i que els bons vins sempre surten d'aquestes, diria, virtuts), sinó a qualsevol àmbit de la vida, doncs no és qüestió de parlar-ne en públic. I menys amb un desconegut.
Gràcies a tu per pensar que faig alguna cosa útil en aquest bloc.
Salut,
Joan

Publicar un comentario en la entrada