15 septiembre, 2012

Priorat, Clos Abella selección especial 2005

Marco Abella Clos Abella selecció especial 2005
Reconec que no he visitat mai aquest celler ni he trepitjat les seves vinyes. He coincidit amb ells en un parell de tastos a Porrera, on la familia propietària hi és documentada des del segle XV. I els seus vins sempre m'han cridat l'atenció, tant com la vocació que tenen, de passar del conreu ecològic a una vitivinicultura biodinàmica. Aquesta vocació, pel que veig al web, sembla que també es tradueix en arquitectura: el nou celler, del 2005, busca l'aprofitament dels recursos naturals (no ho diuen, però si ho escriuen suposo que parlen de l'energia que cal per treballar-hi) i l'ús de la gravetat en la vinificació. No sé on són les vinyes que donen els raïms d'aquest selecció especial, però el terme municipal de  Porrera té alguns dels millors terrers del Priorat i hi destaquen, pel meu gust, samsons i algunes garnatxes, especialment les peludes.  Aquest és el cupatge fonamental del vi, a parts iguals del 40%, amb un 20% entre cabernet sauvignon y shiraz.

Hi ha taula de selecció del raïm i, per tant, entenc que no es fa servir la rapa. La fermentació es produeix de manera espontània i amb els llevats que du la fruita de la vinya, en "fudres" (pel que veig a les fotos del web) que deuen ser de 5000L. El vi, per gravetat, passa a les bótes de roure francès (les fotos mostren alguna rotació, però podria ser que, per a aquest vi, totes fossin noves) on hi deu entrar filtrat d'alguna manera (l'etiqueta no diu, en qualsevol cas, que sigui un vi "no filtrat"). Fa la malolàctica a la bóta i hi passa 24 mesos. Després d'haver-lo embotellat, reposa altres 24 mesos al celler abans de sortir al mercat. Aquest 2005, per tant, deu fer cap a dos anys que és a la venda. No en sé el preu perquè el celler em va regalar aquesta ampolla. Els meus lectors (i els cellers!) ja saben que només escric sobre els vins i restaurants que pago. Faig alguna excepció (i la dic, és clar) amb vins d'amics o de gent que no conec però que m'han agradat molt per una raó o altra. D'altra banda, he de confessar que cap restaurador no ha intentat mai no cobrar-me la factura!

14,5% sortits d'un 2005 que no tothom valora perquè la història l'ha situat entre dues anyades de la DOQ Priorat que molts aprecien com a excel.lents, 2004 i 2006. A mi m'agrada el 2005, un any força extrem en els moments importants del cep, on aquest va patir i on la mà de qui ha fet el vi s'ha de notar per força. Aquest Clos Abella selecció especial és així. Un vi que no vaig decantar (obert 3/4 d'hora abans de beure'l) i que vaig servir una mica fresc. Dia de llum i aigua, flor. Les primeres aromes, la llàgrima densa i gruixuda, porten el record immediat dels grans priorats 2.0. És un vi d'una peça, auster i amb volum al mateix temps. Al principi, la carnositat de la garnatxa domina l'olor i el sabor. Però de seguida s'imposa el conjunt, el bon cupatge del vi final. Cirereta d'arboç, terra i mineral, pissarra amb ferro. Té un to balsàmic d'eucaliptus molt bonic. És un vi profund, acollidor i càlid. Molta mina de llapis amb les hores. Farigola i llorer sec. Una mica de cendra de sarment al final. És un gran exemple dels priorats més clàssics de la segona època que hem pogut beure a la DOQ i crec que li queda, encara, llarga vida per davant.

4 comentarios:

Dani Coll dijo...

Un dels meus vins preferits de Porrera. Jo el trobo una mica diferent a la resta. Li veig un punt més sofisticat, més arrodonit, menys feréstec que d'altres de la zona.

Un molt bon vi, fet per grans persones i amics : L'Olívia i en David.

Joan Gómez Pallarès dijo...

Moltes gràcies pel teu comentari, Dani! Sempre l'havia tastat amb interès però reconec que no he tingut ocasió de conèixer a fons el celler i els seus propietaris. Segur que ara ho faré. Es el de sempre: darrera un vi que agrada molt sol haver-hi gent interessant!
Salut!
Joan

biodinamicos del sur dijo...

Hola Joan.
Estoy repasando tu blogs desde los inicios, hay faena. La primera entrada que aparece es “A la vinya”, no me da la impresión de que sea la primera. Veo que pronto hablas de la Axarquía. No sé si paseaste por sus pueblos o por los viñedos, yo te propongo para tu próxima visita por esta tierra, una caminata hasta La Maroma (2080 m.). Desde allí arriba la visión de esta comarca es espectacular y únicamente se la pueden permitir quienes están dispuestos a caminar tres o cuatro horas hasta llegar al Tajo Volaero desde donde tienes la Axarquía a tus pies. Así es que no olvides las zapatillas.
Un abrazo
Antonio S.

Joan Gómez Pallarès dijo...

De tan arriba nunca la vi, A.! Es muy buen plan, de veras. Hay dos cosas que siempre van conmigo cuando sé que voy hacia los viñedos: el calzado adecuado y una libreta! Nos vemos. Un abrazo, Joan

Publicar un comentario