15 julio, 2012

Oller del Mas

Oller del Mas i Montserrat
Hi ha paisatges que omplen una vida. N'hi ha d'altres que omplen les vides de 37 generacions d'una mateixa familia. Ho he escrit ràpid, però costa de pair. Costa a qui, com jo, ve d'un passat més aviat poc documentat, encara que parcialment molt nostrat...Oller del Mas són 473 Ha en una sola peça. No hi deu haver gaires exemples d'integritat física d'aquest tipus. Ja ho diu la foto: DO Pla de Bages, al sud de Manresa i protegida per turons que, com ones, van a morir a Montserrat, que era el mar. Més de 100 Ha de conreu: nogueres, cereals i vinyes. Merlot, sí (ja endevino els sospirs...plantada fa 25 anys, però merlot), sirà, cabernet sauvignon i cabernet franc, picapoll blanc i (únic celler les properes set veremes a la DO) picapoll negre, mandó...Pous d'aigua, rieres, cabanes a la vinya de pedra seca (ben conservades). Certificació ecològica i vinyes que progressen cap a la biodinàmica. Pocs llocs com aquest per posar-s'hi: ells són el seus veïns. No hi ha ningú més a la vora dels ceps que senglars i ocells: regne de calàndries, terreroles, aloses i cogullades. Tudons i falciots i algun aligot que ve del sud. Terres pobres d'argila i calç jeuen sota la torre del castell. L'amo, quines històries, s'hi va trobar sense voler i es convertí en hereu el terrible estiu del 2003. Els ceps van sobreviure i van rebre'l amb un 2004 que no oblidarem al sud d'Europa: fresc, humit, amb una natura que tirava cap amunt amb la força d'haver sobreviscut dos anys de maltractament ferotge. Fruita fresca, sana, madurada amb temps i sense estridències, veremada de nit. Entra al celler a 14ºC i només cal triar-la. Aquesta gent té temps i sap què és la paciència.

El vi s'està a la fusta el que li cal i les ampolles, al celler, també el temps just. No hi ha pressa per treure-les. A l'Arnau Oller 2004 no li van caldre més de 12 mesos en bótes de fusta nova de Tronçais i Nevers. 13% (mai no han passat, però, els 14% i som ja amb les copes dels vins del 2011) i una subtilesa, tant en color com en aromes i sabors, que et duen a terres llunyanes, entre Pomerol i la Montagne St. Émilion. Quan les condicions acompanyen, hi ha aquí un gran merlot.  A cegues aguantaria moltes comparaciones, moltes. Baixa extracció, fresc, pebre vermell, fruita regalada en posgust, raïm esclafat a la mà (i és un 2004!). És un vi amb una finor, una delicadesa i uns tanins petits i rodons, que convida a no deixar la copa. Un vi d'excels buquet que, a estones, sembla que pinotegi i tot (Thienpont dixit). Bé ho saben els que l'han fet: només cal estar atents i esperar que les condicions de l'anyada acompanyin. Mentrestant, però, no s'han adormit l'amo i el seu privilegiat conseller, no: Arnau Oller 2007 serà un vi de perfil més poderós i enèrgic, però té els vimets per ser un bon vi. I el Petit Bernat 2011, fet amb picapoll negre, CS, CF i sirà és, ja, el "bread&butter wine" del celler: un vi de ceps joves per prendre durant 2012 (si en trobeu alguna ampolla...), fragant, lleuger i amb una fusta molt ben mesurada (tres mesos de segon i tercer any). La resta de negres i el rosat són, encara, un pas enrera. La darrera sorpresa (per a mi, que coneixia poc la casa i els seus vins...): Bernat Oller Blanc de Picapolls 2011, un vi blanc de forta personalitat, amb tanins de vellut i una mica d'acer, ideal per a volateria que no sigui de caça. Un vi que fa pensar: 50% picapoll blanc i 50% picapoll negre vinificat com a blanc. D'aquest en tornaré a beure. I si trobés una caixa de l'Arnau Oller 2004, la comprava i me n'oblidava uns quants anys...

L'amo (he escrit la paraula amb tendresa i respecte, per la persona i pel mot: els que s'arromanguen i penquen com el primer són dels meus!) sap d'on ve. La responsabilitat no li pesa: la porta amb alegria,  sobretot perquè sap on va. Al celler i a la finca té les idees clares. I a l'etiqueta del Petit Arnau (i una mica més enrera) hi trobareu el perquè. El millor d'aquest celler i d'aquest home estan per venir!
D'Arnau Oller 2004 a Petit Arnau 2011
Un acceptable traductor gratuït i en xarxa català-castellà és el de l'Instituto Cervantes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada