08 abril, 2012

Camí de la Font 2010: diàleg pasqual

Durant el seu viatge pel Camp, Josep Pla (reconegut escriptor català, alter ego de l’Oriol Pérez de Tudela) va escriure: “el sentit de l’aprofitament és dut a l’últim extrem”. Aquest aforisme es converteix en divisa del Camí de la Font 2010, un sorprenent i delicat macabeu de l'Alt Camp, fet de plantes de més de 60 anys (les vinyes del tiet Pere, a Vilabella) que beu els aires del Renaixement perquè ens retorna, amb l'art de l'observació més que el de la intervenció, allò que va ser, es perdé i hauria de tornar a ser. Parlem, a més, d'una acció feta amb l'ètica de l'aprofitament, no la del disbarat de la inversió sense límits ni objectius que no vagin més enllà de la butxaca. L'havia begut, el vi, en tastos de multituds i sempre m'havia semblat un dels bons blancs de cada tast. Ara, per fi, n'he pogut beure una ampolla sencera (al llarg de tres dies. És el costum, sí: i he de dir que al tercer dia el vi era millor, encara, que al primer). El vi el fan l'Oriol i la Mercè Salvat, amb l'ajut d'en Carles Figueras. La curiositat per saber qui és el tiet Pere, on és la vinya i què i com ho fan (de la resta ja me n'encarregava jo...beure i viure el vi!), em va fer escriure l'Oriol. Ell em va contestar. Jo hi vaig tornar...
Treballant a la Vinya del tiet Pere
Camí de la Font 2010. U.
"Company,
he llegit el teu text dels cups (per què CUPS? si el DIEC reconeix i aporta el valor fonamental de la paraula), i m'ha agradat. No oblidem, però, que és una tradició universal, no només catalana. A la Rioja sempre s'havia fet el vi així i avui encara no pocs cellers els usen. Al Bordelais és una tradició mantinguda també sobretot a la zona de la montanya de Saint Émilion. El més interessant, doncs, és que algunes zones de la més rància tradició vinícola van arribar a la mateixa conclusió. Ara parlen d'ous (OUS?) com el gran descobriment de la vida contemporània, quan els Romans ja vinificaven en fang en forma d'ous, encara que ho feien millor. Els enterraven perquè estessin en contacte amb la terra. Bé, he tornat a beure avui amb plaer un cada cop més borgonyó Camí de la Font 2010. L'he encertada i he fet servir copes de pinot noir (amb dos collons!), i li ha anat de fàbula. No tindries en algun lloc una mica d'informació del vi? No en sé res, no sé si en Pep és tiet teu o no, i etc. amb la resta de coses del vi. Dona'm, per favor, una mica d'informació! O digues-me on la puc trobar!
Una abraçada,
Joan"
Camí de la Font. Dos. 
"Joan,
d’acord en general, i gràcies per la il.lustració històrico-geogràfica al respecte. De tota manera, el “patriotisme” que representa que anhelo no té fronteres geogràfiques, i molt menys administratives. El que m’interessa és la recuperació del patrimoni propi, autòcton, com a vehicle per a l’obtenció de l’autoestima suficient i adequada per a la curiositat i l’aprenentatge. Sento dolor quan anul.lem (parlo en termes generals de societat) el llegat cultural que hem heretat per importar compulsivament qualsevol proposta exterior; però, insisteixo, més enllà de qualsevol delimitació administrativa. Penso, més aviat, en la salut emocional col.lectiva. Crec que hem de treballar per conèixer-nos millor (a nosaltres mateixos): quin aforisme més antic, oi? Tinc la impressió que tot aquesta feina està pendent...Et puc parlar del Camí de la Font; i el Tiet Pere (nom que hem donat al celler): és un oncle de la mare de la meva dona (difunta des de fa dos anys), propietària, junt amb els seus dos germans, de la vinya del Camí de la Font. T’enllaço la pàgina de facebook del Camí de la Font i la fitxa que tenim penjada al web de EL VI A PUNT (vid. supra!). M’agradaria dialogar sobre aquest afer de la identitat.
Salut,
Oriol"
Camí de la Font. Tres. 
"Oriol, No t'ho creuràs però he rebut el teu missatge a la plaça de Josep Pla de Girona, en un dia d'aquells tan capellanescos. La font du a una ermita de Santa Maria? Quin lapsus, noi! Tres dies d'ampolla oberta i encara era més bo anit el vi. Repiquen les campanes per l'Angelus. Xerrarem, i tant! Merci per la informació! El vi el fas tu o te'l fan? Salut!
Joan"
Camí de la Font 2010. Quatre.
"El vi el faig al celler del farmacèutic de Vilabella, un “petit propietari rural”, antic en els usos i el llenguatge, amabilíssim, i el Carles Figueras, que és amic i enòleg i que maldo perquè estigui a la vora quan faig els tràfecs. Ja diu en públic que el vi el faig jo, segons el meu criteri, perquè ell mateix sap i verbalitza que des de la seva posició aquest vi hauria de ser diferent; i això vol dir retallat, arreglat...Que l’empremta de l’enòleg s’hauria de notar si ell n’hagués d’assumir la responsabilitat. Ell només assumeix la responsabilitat d’amistat, d’advertir-me dels perills dels que jo sóc inconscient... El Camí de la Font és un vi poc estàndard organolèpticament, i pel que fa a la seva estabilitat tècnica admet moltes discussions, però l’objectiu és la dignificació d’una feina que en aquest lloc, a Vilabella, a l’Alt Camp, ja ha perdut pràcticament tot el valor; i un dels primers objectius és en aquest sentit aferrar-se a la “natura”, evitant les manipulacions i esprement el suc de la vinya vella que encara queda. Amb aquesta visió anti-intervencionista hem anat decidint: estabilització natural per decantació, sense clarificants externs ni filtracions severes [en el moment d’envasar posem un filtre de 3 micres per evitar l’entrada d’insectes, bàsicament]. I al final, el Carles Figueras (ara treurà un vi seu – Vinyes de l’Albà) ha acabat compartint el sentit d’aquesta aventura que té caràcter familiar. Ves per on! Pla i la seva afició per la consolidació que el catolicisme representa tan bé. I jo comprant-li, sense haver passat mai pels ritus d’iniciació de l’Església...Demà seré a Girona. Has anat a veure la Plaça del vi , número 7?
Oriol"
Camí de la Font. Cinc.
"Hi he estat a la tarda, Oriol. Com que la cita era per una festa d'aniversari d'una amiga, hi he anat ja sense gana, però m'ha semblat que les recomanacions i els preus eren molt interessants. El menú del migdia és una mica car per Girona (16€), però tenia molt bona pinta. La carta de vins és, en termes absoluts, una passada. Clarament decantada cap a la bogeria de l'Orta pels vins naturals, però amb un munt de coses imprescindibles, sobretot d'Itàlia, França i Alemanya. De Catalunya i d'Espanya no estan malament però he trobat a faltar més coses, potser. He xerrat una estona amb en Roger Viusà i estan contents de com van les coses, encara que Girona no els serà plaça fàcil. En Pla només hi és en forma de fantasma ja i no queden molts grans gurmands a la ciutat. Alguns d'ells eren a la festa de la meva amiga i encara no hi havien passat...Moltes gràcies per la informació! Entenc que el vi no és ortodox de cap de les maneres però ja és la quarta vegada que el bec i sempre m'ha agradat. Aquesta darrera més. I si em vaga, li escriuré un post. A veure si començo a guanyar temps pel món del vi, que és cosa que ja em ve molt de gust!
Salut,
Joan"
Camí de la Font. Sis.
"Per cert, Joan, i ja que em demanaves informació, el vi el fem amb la meva dona, la Mercè Salvat (actual co-propietària de la vinya del Camí de la Font). Per això posem el nom a l’etiqueta, tant el d’ella com el meu. I és que a part de ser propietària de la finca, en el desenvolupament del caràcter que pretenem projectar, ella hi té un paper important, i participa de totes les feines que hi ha implícites, tant al camp com al celler. T’envio una foto que usem al facebook com a portada (supra!). Ah! Per cert. M’adono que aquest diàleg privat podria ser perfectament públic!
Oriol"
Camí de la Font. Set. 
"De fet, estimat Oriol, ja havia retallat i enganxat les teves respostes en una seqüència on, realment, només importava la teva "veu". La meva, en aquest cas, només tenia sentit com a incitadora, per dir-ho així. Bé, doncs com ho fem? Jo tinc les meves notes d'anar bevent el Camí de la Font 2010. Ara tinc la informació. Havia construït el diàleg en un arxiu word però per fer-lo servir com a informació. Bonic, bonic certament quedaria més bonic publicat tal qual, amb una breu passada de pedra pomera. Ho publiques tu al teu bloc? Jo al meu? Si ho fas tu al teu, jo publicaria només la meva nota de tast al meu, diria el preu del vi i on l'he comprat i hi posaria la foto de la familia fent feina! Si no t'agrada la idea i prefereixes que ho publiqui tot jo, llavors també hi posaria alguna cosa del senyor Pla...
Salut!
Joan"
I repicó.
"A més, a Flickr ja havia publicat la foto que vaig fer de l'etiqueta" (la que es veu aquí sota) "i trobo que el contrast entre la foto del treball a la vinya, en B/N és com queda bé, i els colors amb què queda l'etiqueta (ben vaticans), li dona un aire maco a la cosa. Per no dir un discurs de la foscor (no és metàfora!) de les arrels a la claror del vi a la copa.
Quan ens hi posem, que ens parin!
Joan"

És un vi que no necessita molt fred per ser begut. Una mica de marialluïsa. Romaní. Estructura en boca. Lleugerament calcari. Profund i llarg. Bruc. A estones sembla un vi de la Borgonya, per cos i pes al paladar. Mares. Codony madur i, al costat, frescor delicada: l'ombra del llimoner a l'estiu, llimones a tocar de la mà. El vaig comprar per 10€ a Vinoartesano.

Josep Pla, quan escriu sobre la cuina , a De la vida de la terra, el mar i la taula diu que “Aquests articles són, per mi, una manera com una altra de parlar del país. Com que aquest país està tan endarrerit en aquestes qüestions, crec que aquestes coses tenen interès, i per això sempre n'he parlat una mica... Ho dic simplement perquè aquests són els fets. Escric sobre coses de cuina perquè m'és més fàcil que sobre altres coses."  Les coses han canviat, certament, però jo, a vegades en català, a vegades en castellà, intento seguir (amb l'Oriol davant) la petjada de Pla, i com que no sé fer-ho d'altres coses, escric també de menjars i vins, d'aquí i d'allà. Per parlar del país, no per fer-lo...
Camí de la Font 2010

2 comentarios:

oriol pérez de tudela dijo...

Bon dia Joan,

Ja he vist el teu post.
I continuo creient que és interessant (l’exteriorització del diàleg).
Perdona que no t’hagués contestat en la teva petició per passar a la publicació: a Vilabella la cobertura és molt deficient i ho vivim com una oportunitat per a la desconecció del món virtual...
Ens hem passat els dies de Pasqua endreçant: divendres els cups que usem com a celler (aviat embotellarem el Camí de la Font 2011 i necessitàvem espai per rimar les ampolles); dissabte vaig anar a endreçar “emocions” amb un amic local (ens vam polir unes arengades amb un Gatzara criança 2008 i un Trepat 2010 del Carles Andreu), i a la tarda vam anar a fer farigoles; diumenge vam endreçar el magatzem... i ahir vam anar a recollir redoltes a la vinya, que aviat reclamarà que li retallem els primers brots de l’herba de la fila.

I tot això en un marc social d’enorme respecte per una tradició ritual que lluny de l’espectacle és viscuda en la participació.

Salutacions

Joan Gómez Pallarès dijo...

"Deficient" pot ser percebut com un adjectiu pejoratiu i en aquest cas, benvolgut Oriol, és ben positiu! Si no hi ha connexió amb la resta del món, la connexió amb el teu món, allà on vius, és molt més intensa. Com bé es demostra amb la llista de les activitats que heu fet. Endreçar cups, rimar ampolles, fer farigoles, fer dissabte emocional, menjar arengades (amb pa amb tomàquet, suposo, endreçar el magatzem, recollir redoltes (sarments). Qualsevol poc avisat que passés i llegís pensaria que llegeix el Costumari Català. I no. O sí. Perquè el que feu és ben viu i, al mateix temps, és ben immortal.
La supervivència, la immortalitat de la vinya i dels ceps només té ple sentit si la mateixa immortalitat es viu a les feines que els serveixen, que els contemplen. Més que ritual, és vida. I el cicle de la vida lligada al cep al llarg de l'any és el que ens fa, si en som ben conscients i no ho fem mecànicament (ai, Solitud...), mortals plenament immortals.
Salut,
Joan

Publicar un comentario en la entrada