21 febrero, 2012

Pardas Rupestris 2010

Rupestris 2010
Per aquest celler de Torrelavit (DO Penedès) sempre hi he tingut una flaca. Els de Pardas fan les coses molt meditades, les fan amb sinceritat i honestedat. Els vins que produeixen parlen sense embuts de les varietats dels seus terrers, de com els coneixen i estimen. I ho fan amb raïms que els són molt propers (sumoll, xarel.lo, xarel.lo vermell, macabeu, malvasia de Sitges) o amb d'altres que ells veuen com a més adaptables al caràcter del seu celler i de les dites terres (cabernet franc, per exemple, o una mica de cabernet sauvignon i merlot). En aquest progrés constant (des que els conec i xalava amb el seu rosat de sumoll, han fet moltes coses i sempre d'una manera que m'ha convençut), el paper del sumoll i del xarel.lo (ara ja hi hem d'afegir el xarel.lo vermell) és i serà fonamental. Són dues de les varietats-insignia del Penedès i ells hi han "posat la banya". N'aniran millorant el coneixement, com tractar-les al camp i al celler, i ens aniran oferint noves mostres d'aquest saber. Una d'elles, que em beuria a carretades (ja aviso) és aquest Rupestris 2010.

Sense embuts us dic que és un dels blancs catalans que més satisfacció m'ha donat aquests darrers mesos i ho ha fet a un preu escandalosament convenient: n'he pagat 5,9€ (+18% d'IVA) a la botiga. Fet sobretot (70%) amb xarel.lo barreja de vinyes velles (de 50 anys, en terra d'al.luvió) i joves (del 1996, terrer calcari), amb unes petites aportacions de xarel.lo vermell, de macabeu (ceps també vells) i de malvasia  de Sitges (10% cada varietat), el raïm, desrapat per complet, entra fred al celler i fa una maceració prefermentativa. Després, fermenta també en fred (12ºC) fins que el procés acaba. 13%. Llavors passen el vi per bocoi de castanyer (650 l), amb un sacseig periòdic de lies. Una mica de repòs en ampolla i ara es troba, em sembla, en un moment ja òptim de consum (que s'allargarà ben bé dos anys). Fenc, poma reineta una mica àcida, suc de llimona, prat humit, fresca cap a l'hora tarda. Té un beure fàcil, però amb estructura. És lleuger, sí,  però se li nota una mica de cos i el treball fet amb les lies fines. És un vi que ha reposat bé (2010) sense perdre ni un punt d'espontaneitat i de frescor. Té un recorregut d'olfacte no massa larg, però que omple de satisfacció. Amb una mica de temperatura surt un fons vegetal interessant, entre el bruc i la ginesta coronada d'ametllons. Tingueu-lo ben present quan arribin les primeres calors, tot i que és excel.lent en qualsevol moment de l'any!

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada