18 noviembre, 2011

Les mandonguilles del Sr. Bach

Mandonguilles del Sr. Bach
Sé que no és la meva millor foto (ho sento, Alfons!), però el telèfon, per una banda, la llum escassa, per una altra, i el meu pobre pols, per rematar-ho, no han donat per més. Quedem-nos amb l'essència de la qüestió. Avui, dia 17 de novembre de 2011 (dia de Sant Gregori Taumaturg!), els atzars m'han acabat duent al Mam i Teca. El Sr. Bach s'havia tret la son de les orelles i havia preparat mandonguilles. No és broma: probablement es tracti de les mandonguilles públiques (el millor elogi l'ha fet un company de taula en sortir: "eren com les de la meva mare", ha dit!) que es fan a Barcelona. Deixem-nos, doncs, de mares i àvies (en la meva infantesa, els pares i avis només entraven a la cuina per tastar el punt de sal), i diguem que a un extraordinari sofregit d'albergínia i carxofa, se li afegeixen unes mandonguilles lleument fregides (molt poca farina i menys farina de galeta) que només tenen carn (i una mica d'all, no?), 50%+50%, porc i vedella del Pirineu català. Moltes hores de feina lenta (la cuina de l'Alfons és de les de xup-xup de tota la vida) per acabar amb una mandonguilla saborosa com poques, sencera i, al mateix temps, seriosa i austera. Collons, quina mandonguilla! La carn és el que és i els focs d'artifici els posen el sofregit i el pa que hi hem sucat. Calculem: n'he vist sortir 5 raccions avui al migdia. Posem-hi altres 5 per sopar. Diguem que potser n'hi quedaran demà (és a dir, avui pel lector) unes 15... Jo no m'ho pensaria gaire. Els hi dic de tot cor i pel "carinyu" que els tinc (a Vostès, és clar, lectors que siguin a Barcelona).

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Hace un par de meses me deje aconsejar por el escudero de Alfons.
Dos platos sencillos, pero de meditar y acompañado de dos copas de una Malvasia que tú conoces. Me hizo sentir en un templo gastronómico.
Y con ganas de volver.

Bentley

J. Gómez Pallarès dijo...

Jordi es un crack de los vinos y de la reflexión gastronómica, B. Sus consejos siempre son de atender. Y la música que pincha en el ordenador forma parte del alma del local. Y qué malvasía... Saludos, Joan

Anónimo dijo...

Probadas esas mandonguilles con esa malvasia ayer noche al salir del Teatre Romea "quien teme a Virginia Wolf?¿?"
Muy buenas ( la obra, las mandonguilles y la malvasia).
Solo un pero, 20 euros por un plato de 5 mandonguilles y una copa de malvasia en una barra es excesivo EMHO.
salut
enrique

J. Gómez Pallarès dijo...

Las mandonguilles, Enrique, valen (creo recordar) 16,5€ en mesa o en barra: ahí no distinguen precios. Yo también pienso que es un precio algo alto pero cuando la comparo con los precios de albóndigas que he tomado por ahí entre los 6 y los 12€, pensé que ese precio, con el pan acojonante que las acompaña y las horas que le ha metido Alfons, pues tampoco es tanto. No lo es para mí, claro, porque el resultado es superior. Si hubiera salido pensando que ni fu ni fa, entonces sí las hubiera encontrado caras. Saludos! Joan

Publicar un comentario en la entrada