07 julio, 2011

Les Tres Formigues 2007

Els raïms, a meitats de garnatxa i carinyena, venen dels ceps de coster de vinya vella de les parcel.les conegudes com “La Coma d’El Roquera”, al Masroig (DO Montsant). Es tracta de vinyes de mes de 80 anys d’edat amb unes produccions mínimes, que van dels 0,2 al Kg per planta. El raïm es va veremar a finals de setembre i les varietats es van vinificar per separat. La fermentació es va fer en bota de 500 litres de roures americà i hongarès, oberta per dalt. La maceració va durar 28 dies i els trencaments de barret es van fer de forma manual. La criança tingué lloc en bota de roure francès Allier de torrat mig, durant 14 mesos. Desprès ha reposat en dipòsit d’acer inoxidable durant 2 mesos abans de ser embotellat. A temperatura de celler, ha fet una criança en ampolla d'altres 12 mesos. Aquest vi no ha estat estabilitzat ni clarificat. Només s’ha filtrat per tal d’eliminar aquelles partícules en suspensió que no solen agradar. Tots els trasbalsos s’han realitzat per decantació natural. 14,5% que són bons de beure (ara!) sobre els 15ºC.
Les Tres Formigues premium 2007
"Llevat i cirera madura. És un vi que es beu perillosament fàcil. Vellut i foscor. Esfèric i sedós. Ginebró. És un prodigi de fruita aquest vi. De fragància inusitada. Xocolata amb espècies: pebre vermell. És un vi que xucla territori i paisatge: cada vegada m'agraden més els terrers que uneixen l'inici i el final de l'explosió geològica del Montsant (El Masroig i La Morera, per exemple). Compota de mora amb poc sucre. Pruna madura. Terra, sotabosc, pins i agulles a l'ombra. Canten els saltamartins i es fa fosc. Quina frescor més agradable. Això és aquest vi." No he volgut trair la literalitat de les meves notes. Sí...sovint bec amb llapis i paper al costat...Però és que aquest cop m'ho ensumava. Les Tres Formigues... Tres amics als que he conegut en diferents moments i que ja fa uns anys (més o menys des del moment que vaig començar el bloc: 2006 la primera anyada?) van decidir fer camí plegats. Al Masroig. Feina de formigues, sí. Calma, paciència. Hiverns i estius. Coneixement del terrer i passió pel vi i per la vinya. Feia anys que els anava darrera una ampolla.  Sense emprenyar però sense defallir. I per fi la vaig aconseguir! Sembla que ara les "tres formigues" segueixen sent amigues, però ja no fan vi plegades. Per tant, em temo que serà difícil comprar aquest vi. Quan va sortir, no sé què valia (me la van regalar, l'ampolla...), però sigui quin sigui el preu, sigui on sigui que veieu una ampolla, si ho feu, compreu-la! Valdrà la pena l'esforç.  Aquest Les Tres Formigues 2007 m'ha fet mirar d'una altra manera la part baixa del Montsant. Valia la pena esperar cinc anys. I, ves a saber, encara que les formigues ja no treballin totes al mateix "cau", potser sigui possible tornar a trobar aquesta extraordinària fruita en una altra ampolla....

2 comentarios:

Joan dijo...

Vaig que finalment l'has tastat!. I per el relat l'espera a pagat ben bé la pena.
Una abraçada Joan

J. Gómez Pallarès dijo...

Ha pagat molt la pena, Joan! Vaig disfrutar l'ampolla que m'ha tocat (una!!!) a fons. Confesso que per molt que en Josep Mª i l'Enrique anaven dient (amb eb Kike fa més que no hi parlo ara) que aquest 2007 estava passant per un moment fantàstic, jo pensava que ja ho veuríem...i el dia que vaig anar al Masroig pel Vi Solidari, m'en van regalar una ampolla. I sí!!! Ara tenen un problema: sé on són les ampolles que queden...
Espero que estigueu bé!
Una abraçada,
Joan

Publicar un comentario en la entrada