02 enero, 2011

Dolç Nadal i bon Any Nou!

Dolç Nadal de la Cuina Vermella

Vaig començar a escriure aquest text l'1 de juny de 2006. Va ser el dia que vaig començar a publicar el quadern. Han passat quatre anys i mig, 803 (amb aquest!) textos publicats, mil.lers de comentaris escrits per vosaltres i , gairebé sempre, contestats per mi. I el més important, molts amics fets, molts vins coneguts, molts terrers visitats, moltes portes obertes. És el millor que m'ha donat aquest quadern: portes obertes d'amics i coneguts que mai no hauria sospitat poder fer; portes obertes d'activitats que, sense el quadern, mai no hauria imaginat; molt coneixement, molta passió compartida i, és clar, també alguns mals moments (pirates copiant; pirates robant personalitats; pirates insultant; pirates, menystenint...). La part positiva del quadern és molt superior a la negativa i per aquesta raó vull encetar l'any amb aquest escrit que em retorna als origens.

Compartir experiències, fer coneixences. Els darrers amics en arribar, una de les darreres portes obertes és la de na Txell i en Kike, responsables de La Cuina Vermella. És un bloc excel.lent, cuidat en fons i en forma, sensible, amb fotos sempre inèdites i molt ben preparades, receptes seductores i música apassionant. Han trobat una fórmula, una perspectiva i saben fer-la servir. Un bon dia es van posar en contacte amb mi i vam decidir posar en pràctica allò que aconsella Alfreddo a Roma: "Un pasto senza vino è come un giorno senza sole". De tant en tant em passen una recepta i els proposo un vi per menjar-la. Ja hem fet algunes proves i sembla que a la gent li agrada! El que més em va agradar a mí, però, és que em van fer un obsequi de Nadal: el pastís de xocolata en conserva! Vam disfrutar la quasi esponjosa textura de la recepta d'Alain Ducasse amb un vi que fes els honors a la suavitat de la seva xocolata. El fan uns altres amics que he trobat en aquest llarg camí: els d'Orto Vins (aquí en teniu una fantàstica introducció!).

Fills del Montsant, han sabut connectar amb el terrer, conèixer a fons la seva manera de pensar (la té!) i treballar com pocs les varietats que li són pròpies i més naturals, les que la terra privilegia: parlem, ara, de la garnatxa negra que és al Dolç d’Orto Negre 2009. És un vi naturalment dolç fet de la selecció manual de grans pansits als seus ceps. Treuen les panses, una a una, dels gotims abans de veremar la resta i amb elles han fet 900 (sic!) ampolles d'aquest dolç de garnatxa negra. 28 dies en inoxidable, premsat, fermentació. Ni fusta ni alcohol afegit (per això és un VND). Ampolla i prou. 12,5% i 12ºC per beure'l. És dens com les llàgrimes de la Santa Teresa de Bernini i al mateix temps, fresc i lleuger com el galop del cavall de Marc Aureli. Té aquell perfum, entre dolcenc i d'atramentum, de la tinta del calamar de potera fet a la brasa. Té aires de "chinato", d'herba medicinal. És pura fruita. Qui ha veremat sabrà de què li parlo: quan ets a la filera i et poses a la boca un gra de raïm ben madur, l'esclafes amb les dents i la boca tancada. Aquella explosió de sabor és aquest vi. És un vi deliciós, fresc i fragant, pissarra fosca molla, pa de figues i olivada. Garrofa madura. Amb la xocolata, una gran troballa...


Hermes báquico ii

Malena, Marc i, sempre al costat i amatent, Claudio, van arribar abans a la meva vida. Amb Malena i Claudio, de fet, ja fa un parell d'anys que vam substanciar-nos en carn, hem tastat plegats més d'una vegada i sabem que les nostres sensibilitats corren cap a un mateix destí. Porten l'Observatorio del Vino i tenen una petita empresa, Somosene, que s'ocupa de la comunicació al món del vi (també des de les etiquetes!). El seu projecte més singular, però, el que ens ha fet trobar més sovint el passat 2010, és el del Vino Artesano. Alguns ja sabeu que jo, entre d'altres, els ajudo des del primer moment en la construcció d'un Mapa del Vi Artesà que ens ha de permetre oferir, per a Espanya i el sud de França (de moment!) vins de petita producció; vins que privilegien les varietats autòctones de la seva zona; vins que neixen d'una mínima o nul.la intervenció d'elements aliens a la vinya i al celler; vins que, en ser beguts, et parlen directament (amb les seves coses bones i dolentes) de qui els ha fet i de la terra on s'han fet.

Doncs així com en Kike i na Txell em van regalar el seu Dolç Nadal, Malena, Marc i Claudio se'm van presentar l'altre dia amb una ampolla (en format màgnum, com ha de ser!) d'en Fredi Torres. Fredi, fet viticultor i enòleg a Suïssa però rodat per mig món, ha trobat el seu lloc a la viticultura als costers del Priorat. Saó del Coster és el seu pretext i la saba vínica que surt dels terrers de Gratallops (molt variats en la seva naturalesa), la seva raó de ser. Planassos és un dels vins, avui (sobretot el seu 2008), que et fa girar el cap per pensar "aquest és un bon camí pel Priorat!" La gent del Vi Artesà ha identificat Fredi i un dels seus vins, "S" 2008 de Saó del Coster, com a un dels paradigmes del que ells volen representar. "S" (ampolla n.87) és un vi de 15% fet amb garnatxa i carinyena, més petites aportacions de syrah i merlot. És un vi senzill i, també, sorprenent, un vi ple de fruita i de frescor en la seva joventut, un vi de vellut carmesí amb tons cardenalicis que respira llaminadura de mora, esbarzer, regalèssia de pal, cafè una mica torrefacte i brisa acabada de premsar, fresca de l'ombra sota la parra al primer estiu.

Fa quatre anys jo no coneixia La Cuina Vermella; no sabia qui eren els amics d'Orto Vins; desconeixia per complet que existís una empresa anomenada Somosene o que neixeria un projecte anomenat Vino Artesano; i no tenia la més remota idea que Fredi Torres s'acabava d'instal.lar a Gratallops. Fa quatre anys era més ignorant i menys feliç que avui. Fa quatre anys jo no sabia que em toparia amb un Hermes transportador de bàquiques àmfores (símbol de Vino Artesano) que em duria...qui sap on em durà? És un déu que m'agrada de fa molts anys (transformat en Mercuri, em feia riure amb Plaute) i deixaré que les seves ales m'obrin el cami. Bon Any Nou!

8 comentarios:

fina dijo...

Joan,
He tastat l'ORTO 2008.
Em sembla molt encertat, com el seu nom indica.Hi ha tanta vida i tantes històries darrera un vi¡¡¡
I tant d'esforç i feina ben feta.
DO Montsant. Tipo Tinto. 14,1%. PVP aprox. 10 €. Em va sembla molt equilibrat, molt bé¡

J. Gómez Pallarès dijo...

Jau hauràs pogut comprovar, Fina, que això de ser matinera té les seves sorpreses...havia mal programat la sortida del post i s'ha publicat automàticament sense haver tingut temps de corregir-lo...Quin desastre, ho sento!!!
Però ja n'he fet una primera correccí i ara m'ho llegiré de nou.
El 2008, crec recordar, el vaig provar només un una ampolla de mostra, i no en puc dur massa res. Era mala hora per a mi. Aquest 2009 em sembla, però, més interessant, menys grau, més fruita i frescor, més concentració i obscuritat també. Encara que l'ampolla és de 375 ml, el seu preu (sobre els 12 €), el fa una opció molt recomanable.
Salut i bon any nou!
Joan

fina dijo...

i que he fet malament?? el preu?? no ho entenc Joan.. poder estem emboirats:))
torno a llegir el que has escrit. a veure..
si sabessis¡¡

J. Gómez Pallarès dijo...

No, dina, qui ho ha fet malament he estat jo! que he publicat un text sense haver-lo corregit, amb repeticions, amb faltes de picat del teclat, etc. Potser no hi trobaràs diferències, és clar, perquè ara no podràs comparar, però el text que has llegit a primera hora del matí era lleugerament diferent al que ara tens davant. El preu és correcte: el de 2008 sortia més o menys pel que has escrit; i el preu recomanat pel celler pel vi del 2009 és el que he escrit jo.
Joan

Malena dijo...

Querido Joan, leo tu post y recorro los pasos de para la construcción de una nueva empresa. Una aventura que parte de la pasión y la convicción y de la necesidad vital de vivir de los que nos apasiona. Es un camino apasionante, complejo, intenso, de crecimiento y de creación. Quiero decir exclusivamente en positivo lo difícil pero a la vez inevitable de recorrerlo y la maravilla de recorrerlo con guías-compañeros de viaje como tu.
Tengo que conocer a la gente de Orto Vins, aunque recuerdo exactamente la vez que probé uno de sus vinos. Fue el 24 de noviembre del 2009 mientras seguía por la tele un partido fundamental de Champions entre el Barça y el Inter. Ganó el Barça.
Sigamos brindando por estas partes maravillosas de la vida!
Salut!

J. Gómez Pallarès dijo...

Nunca he hablado de futbol con los de Orto Vins, pero intuyo que el miembro del equipo con el que tengo más relación y de hace más años (Josep Maria Jové) tiene mucha pinta de ser del Barça...pero no lo sé!
En cualquier caso, vamos haciendo camino, sí, y uno de mis propósitos para este 2011 es ver hecha realidad la idea del Vino Artesano: a ver si nos salimos con la nuestra entre todos!
Salut i bons vins!
Joan

La cuina vermella dijo...

Estimat Joan!

ens ha fet molta il·lusió encapçalar un post del teu bloc. Som d'aquella mena de visitants que passen de puntetes, que queden embadalits però mai diuen res. L'observació enològica i el seu lèxic ens fascinen, però el nostre criteri sobre vins, entre el m'agrada i no m'agrada, és útil per les xarxes socials, però escàs per comentar.

Estem molt contents de continuar la col·laboració. Per nosaltres és un privilegi i una oportunitat d'aprendre. Esperem que Mercuri protegeixi la nostra navegació plegats sorgida del consell del Alfreddo de Roma.

Et desitgem bon any i bons vins!

J. Gómez Pallarès dijo...

El vostre criteri és útil per a la vida! No tothom té clar què li agrada i què no...passar després al per què t'agrada o no i saber-ho explicar és, potser, a la base d'allò que més diferencia un escrit gastronòmic sobre vins i menjars o un només sobre menjars. Ja sabeu que sóc dels que no entén la distinció i no concebo una cosa sense l'altra.
Pel que fa a la col.laboració, anirem fent a mida que vagin sortint les coses: piano piano si va lontano!
Molt bon Any Nou també per a vosaltres, i millors receptes!!!
Joan

Publicar un comentario