17 noviembre, 2010

Els colors de la tardor

Kracher N.8

eren dins d'aquesta ampolla. El Dia dels Morts vam beure dos vins, els dos fets per dos viticultors que admiro i que ja han passat al regne de les ombres. Va ser un homenatge, un record discret, íntim però sentit. Algunes de les seves ampolles són, encara, amb nosaltres. No parlo de la marca (els dos tenen descendència que l'assegura), parlo del vi que ells van concebre i fer. Vaig beure el darrer Morgon de Marcel Lapierre (2009) amb el tall del segon plat. Un Morgon que envellirà molt bé durant anys, però que ja en aquest moment és més perfilat i obert que en anyades anteriors. És un vi discret, de color discret i perfums de garriga molt matisats. És un vi que es beu com l'aigua i que acompanya i completa un bon filet de porc fet amb ceba. Potser s'ha perdut, en aquesta anyada, el caràcter més alegre i viu de la gamay, però el vi segueix sent deliciós. 15 € a La Part dels Àngels. Si podeu, compreu-lo en format màgnum.

I vaig beure, amb les postres, el N.8 d'Alois Kracher. TBA zwischen den Seen Welschriesling, 2001. Els colors i les olors de la tardor dins d'una ampolla. No se m'acut una millor descripció. Sol sobre la fullaraca humida. Racó de bosc a la fageda. Arbre corcat i menjat pels fongs. Repòs sobre la molsa. Seda i humitat. Pastanaga i ceba confitades. Fresca del matí. Boira. Codonys a la cuina, ben madurs. Orellanes d'albercoc. Penetrant botrytis. Dolça malenconia. Com gairebé tots els vins de Kracher, un TBA imprescindible. 27 € a Weirdo.

Marcel Lapierre ha mort aquest 2010. Alois Kracher, el 2007. Mentre ens quedin ampolles fetes per ells podrem seure a taula i anar-los fent homenatges. Quan s'acabin, sempre ens quedarà la memòria. Fins que tot es converteixi en una immensa plana, nevada. Silenciosa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario