07 agosto, 2010

La Caseta de Fusta samsó 2009

La Companyia de Vins La Caseta de Fusta és el nou projecte d'un expert i reconegut sumiller, en David Martínez. Home valent, ell i (suposo) els socis que deu tenir, perquè han volgut completar la seva feina i tasca en la difusió del món del vi passant a l'altre costat del mirall. No els compararé amb Alicia en País de Meravelles perquè potser encara els falta afinar una mica els detalls, però aquesta voluntat de ser presents també a la producció del vi, m'agrada molt. No s'encasellen en la feina del restaurant o de la distribució, s'involucren també en el coneixement profund del seu entorn més immediat (el territori del massís del Garraf, a la DO Penedès, que en David coneix molt bé), seleccionen vinyes, trien raïms i pensen com vinificar-los de la manera més adient per transmetre les essències de la terra i de la varietat. Neixen així, al 2009, dues primeres etiquetes: La Caseta de Fusta xarel.lo 2009, del que ja se n'ha parlat força (mireu-ne el recull, a la columna de la dreta del bloc d'en David); i La Caseta de Fusta samsó 2009.

La caseta de fusta rosat 2009 samsó

Aquest em va cridar de seguida l'atenció: un rosat de samsó (carinyena), de vinyes velles del Garraf (la vinya es diu La Torrentera, a Sant Pere de Ribes i és del 1939!), qualificat com a "fosc". Si els rosats m'agraden amb devoció i procuro provar-los tots, un que es feia dir "fosc" i que només s'ha envasat en format màgnum, em va fer correr directament a la botiga (a Barcelona, el distribueix Emusterra): s'ha de tenir una idea molt clara de com pot evolucionar un vi per confiar-ne tota la producció (100...) a les ampolles de 1,5 l. Em sembla que l'han encertada, en David i la gent que ha treballat amb ell. Calen algunes dades per entendre aquest rosat: s'ha veremat tard, tard, el samsó, a finals de novembre. Les caixes de la verema han estat amb el raïm tota la nit abans del seu processament a 10ºC. S'ha despalillat la fruita sense malmetre'n els grans i aquests s'han introduït en un dipòsit Vinimàtic (els que serveixen per a fer la maceració carbònica) durant vuit hores. S'ha premsat després el raïm d'una manera molt suau i ha fermentat a 19ºC. S'han fet dos trasbalsos i no hi ha SO2 afegit durant el procés: només 1g/Hl en l'envasat. Per la informació que tinc, el conreu no és biodinàmic però la verema i els processos que s'han seguit al celler fins a l'envasat s'han fet seguint el calendari de Maria Thun.

Seria molt fàcil, arribats a aquest punt, deixar la descripció del vi en mans d'en David, que en sap molt més que jo, però si ho fes així, aquest deixaria de ser el meu bloc, oi!? Per tant, faig el de sempre. Us en dono la meva opinió, que podeu comparar amb la percepció que té en David del seu propi vi i, després, sincerament, jo correria a "pillar" (com diuen els meus fills!) una d'aquestes ampolles per fer-vos-en una idea. Paga la pena! La pregunta, quan el vaig obrir en una festa familiar i el vaig servir, va saltar espontània: "això és un rosat!!!???" El seu aspecte potser no ho és: dens, compacte, de bona capa, entre el suc de móra i la garrofa madura. Però el seu nas i el seu sabor, ho són molt més, encara que potser més a la vora d'un maceració carbònica amb caràcter que d'un rosat dels habituals. Pensaria, potser, en un pas més en relació als rosats més tànics i amb presència que conec: el de petit verdot de Pago del Vicario; el de Bàrbara Forés (amb gairebé un 70% entre garnatxa i samsó); el de Brunus (amb garnatxa). Sigui el que sigui, és un vi per disfrutar i per menjar amb ell: amb aquest rastre agradable del carbònic, deliciós pel meu gust, és un vi carnós i força opulent en boca, un vi sense complexos, amb aires de cirera madura, un punt vegetal d'esbarzer, el sabor de la pruna negra madura i un pèl de pebre negre en posgust. És un vi amb cos, però lleuger i molt passador (13%), amb volum i tanins encara per definir. Ara el vi ho omple tot i no sé si m'explico, però encara s'ha de perfilar més en ampolla, encara ha de definir millor les seves qualitats. Ara mateix és un vi molt agradable, aigua que baixa alegre de la muntanya, torrent avall, per aquests menjars de celebració estiuencs. D'aquí un any, segur, serà un vi que es farà beure i ens farà pensar d'una altra manera.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada