10 julio, 2010

Avui, Tàpias variades

PereTapias

Avui he tingut un matí divertit, diferent, original, engrescador. És possible que per a la gent que fa el programa gastronòmic per excel.lència de Catalunya Ràdio, Tàpias variades, hagi estat un programa més (em sembla que van per la tretzena temporada...), però per a mi, ha estat el primer!!! I ja se sap, companys, la primera vegada no s'oblida mai!!! Tant temps sentint primer l'enyorat Llorenç Torrado i, ara, en Pere Tàpias, i vet-ho aquí que rebia una trucada d'en Pere per poder participar en el programa d'avui, 10 de juliol de 2010. Vaig acceptar encantat per dues raons: fer ràdio en directe era una cosa nova per a mi, i ja no tinc edat per refusar ofertes d'aquest tipus!

La segona raó era que volien presentar i fer explicar a les seves ideòlogues les tres receptes finalistes del concurs del Club de Cuines de TV3. I em va passar pel cap "si llegeixes les receptes i hi penses una mica, potser et deixaran proposar algunes combinacions de vins de la terra amb aquests plats...". I dit i fet, cap al programa falta gent! He arribat d'hora i n'he vist una mica la "cuina" prèvia (m'agraden aquestes coses), hem xerrat amb en Pere sobre la seva idea d'explicar amb detalls a una majoria d'oïdors que, potser, no hi tenia tirada, què són els blocs de vi i de menjar i quins són els seus trets més definidors. Se'ls han trencat una mica els esquemes de producció, a la gent del programa, perquè unes cites i uns horaris no havien estat ben entesos, però a rebuf (ja se sap, allò de "La moto"...) d'en Pere, de la seva simpatia, trempera, coneixement i saber fer i estar, ens hem llençat a la piscina (demà també, no ho oblideu!) i tot ha anat de primera. Bé, vull dir, que m'ho he passat de primera. Quedar, quedar, si bé, normalet, malament, ridícul, fantàstic, etc., sou vosaltres que ho heu de dir. Crec que els que, avui, hem fet el programa ens ho hem passat bé i n'hem sortit contents. Això sí!

L'altra cosa sucosa del programa, ha estat la presentació de les tres receptes finalistes del concurs del Club de Cuines. De Blanes arribava un marimuntanya de salivera, molt atractiu i suggestiu: raviolis de gambes i ceps, trompetes de la mort i gelea de tòfones. Aquests raviolis avui mateix me'ls prendria amb un blanc Vinya Selva del Mar 2008 de Mas Estela, un celler biodinàmic incrustat al bell mig del Parc Natural del Cap de Creus, que ens ofereix una espatarrant i efectiva combinació de garnatxa gris i muscat d'Alexandria. Si la tòfona es converteix en un discret i efectiu ingredient del plat i no en el seu protagonista, aquest pot ser un dels vins per acompanyar la pasta! Les faves a l'estil de casa, amb aquella deliciosa combinació de ceba tendra, fava, pèsol, alls tendres i butifarra negra, necessita un mínim de carbònic en boca, acompanyat de suau taní. M'ha vingut al cap el rosat de trepat 2009 de Jordi Sanfeliu, un vi fresc de la Vall del Corb, també amb notes vegetals i la lleugeresa del vi jove que conserva, encara, un mínim carbònic de la fermentació. Les postres han vingut de Reus: amb massa de forner de veritat, en una impactant (l'he vista!!!) coca de cireres, amb un gust d'aquells dels de tota la vida. M'ha vingut al cap una altra varietat de raïm molt de la Mediterrània, la monastrell, que al Maresme s'anomena "mataró", i aquell vi dolç (la pansa es fa al cep) que sempre resulta bé i que acompanya finament la cirera enfornada, fresc i suggerent: el Dolç Mataró d'Alta Alella.

Són tres vins de casa per acompanyar tres receptes nostrades que ens tornen els gustos de sempre de la terra i del mar i que, per sobre de tot, m'han donat, avui, el plaer "d'entaular-me" en una taula rodona (la de la l'estudi 1 de CatRàdio) de generosa i gratificadora companyia. Gràcies! I ara, m'en vaig a la cuina!!! Que tanta salivera no pot ser bona!!!

Postscriptum. Avui sí que agafa ple sentit aquesta etiqueta meva que, no per casualitat, vaig titular en el seu moment com a "Tapas variadas"!

12 comentarios:

Petita cuina dijo...

Hola...

Soc Nuria, la recomanació del vinya selva del mar trobo que anira genial seguiré la teva recomanació sense cap mena de dubte.
Per una altre banda, la veritat es que si que va estar bé el programa, ens habien dit un hora i després per una d'aquella coses que passen, però va estar tot molt bé, llastima la falta de temps i els nervis que em van trair.Una abraçada.

J. Gómez Pallarès dijo...

Hola, Núria, a pesar que vam haver d'improvisar (entre cometes perqupe la part fonamental del guió estava escritai els contactes i telefonades molt ben preparats i previstos), la vostra arribada no es va fer llarga ni pesada. I quan vau entrar a l'estudi, la festa va ser completa! I tot plegat, molt més divertit! Ahir escoltava el programa sencer i, la veritat, si no arriba a ser que es va dir, amb prou feines s'haurien notat els teus nervis. La única pena, sí, va ser que no us vau poder explaiar en l'explicació de la recepta.
Sort en les votacions finals i una abraçada!
Joan

Petita cuina dijo...

Moltes gràcies per els ànims, la veritat es que em fara falta la sort.

Tens raó quina llàstima la falta de temps, amb lo ben preparat i documentat que ho tenia tot, no em va donar temps de dir practicament res del que tenia apuntat :(, però sincerament va ser un plaer poder compartir amb tots vosaltres aquella taula, a veure si s'animen i ens criden per el que va dir en Pere del sopar amb tots el qui habien allà(que no es per l'àpat) simplement trobo que seria molt interessant una animada xerrada entre tots dabant un festí preparat pel Nandu.

Petons.
Nuria.

Nuria Gonzalez dijo...

Hola, Joan

Yo creo que una de las claves las señalaste tú mismo en el programa: uno escribe lo que le apetece, lo cuelga y automáticamente es leído por otros, que opinan sobre ello.
Por otro lado, todo el que quiera puede tener su propio blog, independientemente de la edad o profesión (lo digo a propósito de la señora a la que su familia le regaló uno por su aniversario para que pudiera publicar sus recetas de cocina)
La ventaja que tienen los blogs es que ponen en contacto a personas que pueden ser muy diferentes pero que comparten determinados gustos o intereses,
Gracias por el tuyo,

Núria

J. Gómez Pallarès dijo...

I si em deixen, ho hi posaré els vins, Núria!!! Guanyi qui guanyi,, serà per celebrar la iniciativa!
Salut,
Joan

J. Gómez Pallarès dijo...

Lo más importante, Núria, es la comunicación a traves de la lectura y del intercambio de la información y de las impresiones alrededor de un vino, de un restaurante, de una receta, etc. ¡Gracias a ti por estar siempre ahí!
Un abrazo,
Joan

Dolça dijo...

Bona tarda,
Em va agradar ser-hi, va ser una experiència diferent encara que la nostra intervenció va ser molt petita, sobretot la meva, que quan vaig dir la paraula Reus us vau esverar molt, jejej!
Tinc present el vi que vas proposar per la meva coca, el Dolç Mataró d'Alta Alella per conèixer-lo i tastar-lo.

Per cert a l' entrada parles de la meva coca però no la vas tastar, al final se la varen menjar els del Suplement!

Va ser un plaer compartir estona amb vosaltres i fora perfecte l'idea que va apuntar el Pere Tàpias d'una taula il·lustrada per un àpat del Nandu Jubany

Una abraçada
Glòria

Dolça dijo...

Et deixo l'enllaç de l'entrada que he posat al meu blog sobre el Tàpias de dissabte passat:
http://nototsonpostres.blogspot.com/2010/07/dissabte-10-de-juliol.html

Una abraçada
Glòria

J. Gómez Pallarès dijo...

Hola, Glòria, tens tota la raó!!! Tenia la boca de l'estomac ben tancada perquè havia esmorçat molt bé poc abans de començar el programa!!! Em va costar un bon esforç, ho confesso, perquè soc llaminer de mena...però amb l'edat he aprés a menjar només quan tinc gana!
De fet, el que m'agradaria de debó és fer un dinar tots plegats, cuinant cadascuna de les tres finalistes les tres receptes i posant jo els vins!!! Això sí que m'agradaria. Si s'hi afegeix en Jubany, millor encara!
I lo de Reus...ja hi estoc acostumat!!! M'he mogut molt entre Reus i aquella altra ciutat a la vora del mar el nom de la qual no aconsegueixo recordar ara mateix, que també té una variant d'aquesta coca de cireres!
Salut i bones receptes i millors vinos!!!
Joan

J. Gómez Pallarès dijo...

L'acabo de llegir, Glòria, i hi he deixat ja un comentari!
salut,
Joan

Dolça dijo...

Joan, t'he fet cas i he tornat a "obrir". Encara que em costi ara no és moment per tanacar!

Gràcies pel teu consell.
PTNTS
MGlòria

J. Gómez Pallarès dijo...

Crec que és unamanera més positiva de mirar cap endavant, Glòria. No oblidis què es feia a l'Antiguitat per recordar els que ens han deixat...
ES BIBE LUDE VENI
Menja, beu, passa-t'ho bé, que ja acabaràs venint...li diu una làpida romana al lector!
Salut i bones receptes!
Joan

Publicar un comentario