24 junio, 2010

Setembre de la vida

Nit de Sant Joan 2008 per fastshoot bcn

Ha estat nit de Sant Joan a la ciutat i aviat tindrem la lluna plena sobre el mar de Barcelona. Esclaten les fogueres i la pòlvora, la nit més llarga de l'any, comença l'estiu i jo, en canvi, em sento a primers de setembre. Primers de setembre de la meva vida, amb l'estiu ben present però a punt ja d'ensumar tardor. 50 anys. No cal dir més. No sé què és la crisi dels cinquanta, encara que a vegades penso que la crisi de debó és negar o desconèixer la crisi! Però el meu cos funciona més o menys bé, el meu cap em dona encara bones estones i la meva capacitat d'emocionar-me, de tenir idees i projectes, de trobar il.lusions dins meu, d'estudiar i de conèixer, de ser curiós en dues paraules, segueix intacta.

Foc de Sant Joan per jordillar fotos

Em pregunto, però, quant durarà aquest temps de la meva vida, que ben poc té a veure, de fet, amb l'edat cronològica. Veig amics de més edat i els veig amb il.lusió i trempera, amb ganes de fer coses encara i penso "que em duri a mi també!". El món del vi s'ha convertit, una mica, en el camí de la meva vida. Un camí planer i agradable, que em permet anar amunt i avall amb comoditat i facilitat: conec un nou vi, el tasto i em recorda els camps de blat i ordi de la meva infantesa a l'Alta Anoia. N'oloro un altre i em du a les platges de la meva adolescència al Maresme. Hi ha un tercer vi que em fa pensar en les postes de sol de la primera edat madura a Ravello. I, així, vaig amunt i avall, entre records i nous projectes, de la mà del cep i dels seus fruits. Des que va ser solstici d'estiu i fins que arribi la lluna plena primera celebrarem els anys, la meva dona i jo. Hem begut i rigut amb amics i familia, hem menjat de gust. Què és la nostra festa, en aquest racó de món de mar i muntanyes sense bons vins, bon menjar i una taula amb converses al voltant?

Hem disfrutat, en una conxorxa deliciosa entre Cèsar Cànovas i Sergi de Meià, d'una flor de carbassó, tendrament rebossada i farcida de pernil Joselito i formatge amb un Vincent Pinard Sancerre Florés 2008; o d'un bonítol de Tossa amb vi negre i cebetes, amb un sorprenent Gernot Heinrich Neudsiedlersee Blaufränkisch 2007; o amb una peça de vedella mínimament segellada i un cada cop més atractiu Goisot Côtes d'Auxerre Corps de Garde 2006. Hem descobert els fabulosos bànitsas, de mil sabors de la Mediterrània (encara que els facin uns amics búlgars) i els hem pres amb un deliciós i sempre sorprenent fié gris dels Goisot, Saint-Bris Corps de Garde 2008, amb un tànic i molt amable xampany de Françoise Bedel, Entre Ciel et Terre (pinot meunier en puresa) i amb Tabaneras 2007 (de la DO Ribera de Duero), perfilat i lleuger com pocs riberas. Hi ha hagut més vins i menjars, més trobades i emocions, més sorpreses i felicitacions. Ens hem sorprès amb la qualitat i sabors de l'estupenda coca de Sant Joan, de fruites i prou, feta per un pastisses japonès, Ochiai. I l'hem presa amb un Muskateller Auslese 2007, tant fresc i floral al mateix temps, de Basserman-Jordan, del Palatinat...



Però la festa s'acaba. Els dies comencen a escurçar-se quan arriba setembre, encara que la llum hi és preciosa, l'aire clar i la fresca del vespre acompanya i acarona els cossos. Setembre, el setembre de la meva vida, m'agrada i desembre...desembre encara queda lluny!

Lou Reed canta una de les millots versions que conec de "September Song" del meu admirat Kurt Weill. Serveixi de sonor agraïment a tots els amics que, per un camí o un altre, m'han fet arribar el seu pensament i la seva felicitació. Moltes gràcies a tots per ser-hi!

La primera foto es de fastshootbcn. La segona de jordillar, ambdues a Flickr.

6 comentarios:

G.R.b.E dijo...

Felicitats
Lo més maco d´aquesta vida, és que mai sabem si estem en setembre, en juliol o a finals de dessembre.
Disfruta, disfruta, i mira endarrera només el necessari per a no ser injust amb els amics i amors del passat!!!

J. Gómez Pallarès dijo...

És veritat, benvolgut Paco, que les "estacions" de la vida te les marca més l'esperit que el cos, però vaja, una mica la sensació de finals d'estiu sí que la tinc.
D'altra banda, comparteixo molt amb tu la sensació i les ganes de seguir mirant, en projectes i il.lusions, cap endavant, però sense renegar ni un moment de totes les coses bones que la vida ja ens ha donat.
Una abraçada,
Joan

El Gaitero del Cabo La Muerte dijo...

Felicidades maestro,a por otros 50,
Un abrazo,

J. Gómez Pallarès dijo...

Muchas gracias, querido Gaitero. Como le decía ahora mismo por el facebook al amigo Louzán en previsión de que las estadísticas se cumplan y no me llegue la cosa para otros 50, ando de cinco días de fiesta gitana seguidos: de solsticio de verano a luna llena!!!
Un abrazo,
Joan

Antonio dijo...

Felicitats Joan

el poniente es la cara que miran los mejores viñedos, o no, pero en nuestra costa es la mejor hora del dia (vida)

Apertas
Antonio

J. Gómez Pallarès dijo...

Algunas de las uvas que más nos gusan, sobre todo la garnacha, cuanto más por la tarde, poniente y norte, mejor, en efecto!!! Nos esprean grandes vinos todavía!!!
Moles gràcies per la felicitació i per pernsar de nou en mi!
Joan
PS. Encara tinc al cap l'escumós altoadigiano que em vas deixar tastar: enlluernador!

Publicar un comentario en la entrada