24 febrero, 2010

Guia de vins de Catalunya 2010

La Guia de vins de Catalunya de Jordi Alcover i Sílvia Naranjo (Pòrtic, Barcelona, 2010, ISBN 978-84-9809-129-8) du un subtítol que identifica bé el tipus de feina que aquest llibre representa: "tast a cegues". I una entrada que ho acaba d'aclarir tot: "aquest llibre no accepta publicitat dels cellers productors". La tria és arriscada, l'aposta contundent, la paraula: independència. Han tastat més de 1500 referències al llarg d'un any de feina, ho han fet amb un mètode precís i ben explicat al pròleg del llibre i han arribat a conclusions que no es casen més que amb la seva percepció de cada vi, sempre en les mateixes condicions.

Portada de la Guia de VIns de Catalunya 2010

En sóc testimoni perquè em van convidar un dia a un dels seus tastos: condicions gairebé monacals en unes instala.lacions i un entorn preciosos (l'Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell), serietat i rigor en el seguiment del mètode (anàlisi organolèptica, que incloïa vista, nas, boca, integració de la fusta si era el cas, o anàlisi de la bombolla o del sucre, maridatges possibles), on també es valora la relació qualitat-preu, el tipus de tap, l'ampolla, l'etiqueta i contraetiqueta i el tipus d'agricultura i de treball en bodega que practica l'empresa productora.

El resultat és una informació acurada que, a més, servirà de base de dades per conèixer l'evolució del vi català en properes anyades. Cada tast va generar una fitxa la informació de la qual és publicada amb la seva puntuació, amb icones que identifiquen la condició i qualitats del vi i amb una fotografia de l'ampolla. Certament, el procés acaba produint un rànquing de cada tipus de vi a cada denominació d'origen (blanc tranquil sense fusta; amb fusta; espumosos; rosats amb i sense fusta; dolços; negres amb i sense fusta), però m'atreveixo a dir que l'objectiu d'en Jordi i la Sílvia no és un llistat amb puntuacions (no és fàcil trobar els 10 vins millor puntuats en un rànquing global, posem per cas), sinó l'oferiment d'una radiografia del vi català. Més que radiografia, gairebé diria "TAC", perquè la profunditat del seu coneixement de la producció catalana és molt gran i perquè, a més, ofereixen unes "conclusions" al final del llibre.

El seu "L'ull de l'ocell" (pp.329 i ss.) és una reflexió sobre com està, en la seva opinió, el vi a Catalunya, però sobretot, quines són les tendències que marcaran el futur. Crec que la seva opinió és molt autoritzada i comparteixo no poques de les coses que diuen. Les més significatives per a mi: el vi ha de ser un producte el més natural possible, que reflecteixi la peculiaritat d'una zona, d'un clima, d'un tros de terra concret, i tant com sigui possible a través de les varietats autòctones d'aquella zona. Un petit apartat de "troballes" fa de cirereta del pastís: no es parla, de nou, de punts, sinó de petits descobriments, de coses que sorprenen i agraden, de coses que representen una innovació o un esforç del celler productor en el compromís amb la seva terra. No pocs dels vins que hi ha, per una o altra raó, han estat també troballes meves, descobriments fets des de la ignorància de qui prova només allò que pot, no tot el que es produeix. Que coincideixi no poc amb el que en Jordi i la Sílvia han valorat, m'agrada. Posem, per cas, El Templari 2008 del Celler Bàrbara Forés; o el SINE 2008 de El Vi a Punt; o el Masia Carreras blanc del 2007; o el Vi de Poble de Torroja 2006 de Terroir al Límit; o el Pizzicato 2008; de Joan Milà o el brut amb trepat del Carles Andreu, fermentat en barrica; o el Raventós i Blanc Hereu de Nit 2007. I etc. Grans vins, a més, a bons preus.

No vull acabar aquesta notícia sense mostrar la meva admiració pels autors del llibre. La seva feina durant més d'un any ha estat silenciosa, dura, a estones (ho ensumo) angoixant, fins i tot sense saber si el seu treball intens acabaria veient la llum de les llibreries (aquí és on es troba ara l'obra, no ja als quioscos!). Han decidit seguir amb l'abnegació i la fe del benedictí, en la creença que el seu treball, gairebé de notari, servirà de molt pel futur del vi català. Ho crec jo també i per això li recomano a qualsevol que vulgui conèixer l'estat dels vins de tot tipus que es fan i produeixen a Catalunya, que compri aquest llibre, que es deixi aconsellar per ell, que comenci a comprar i a tastar i que arribi a les seves pròpies conclusions. Siguin les que siguin, segur que us ho passareu de primera!

18 comentarios:

J. Gómez Pallarès dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Adictos a la Lujuria dijo...

Se como trabajan porque estudio en Espiels, pero en todo caso no deja de ser una guía más, interesante para conocer los vinos catalanes pero con sus luces y sus sombras, como todas.

Si vas a catar este año por allí ya haré por saludarte.

Saludos

J. Gómez Pallarès dijo...

Yo no la considero una guía más, David. Decir eso es trivializar el esfuerzo que hacen, no tanto en la fase de cata y puntuación (aquí sí sería una guía más, en la que podrías estar más o menos de acuerdo en cómo hacen las cosas), cuanto en la fase de reflexión y, sobre todo, de conclusiones que sacan de su trabajo.
Tengo claro que es más que una guía y que tienen aspiraciones de dejar una huella distinta a la de un simple ránquing / guía.
Si me proponen ir de nuevo, ya te diré!
Un abrazo,
Joan

Anónimo dijo...

Joan, gràcies per l'article i per percebre que el nostre objectiu, efectivament, és aportar idees a un debat que cada vegada és més necessari. Sovint el punt de vista dels lectors d'una guia és tan hedonista com allò que els envolta; el que hem vist i tastat nosaltres és el desgavell en que es troba el vi negre català, davant el fet que voler agradar al públic i vendre, vendre, vendre, abans que ser fidel al territori, la història i la cultura s'on prové,i que mai serà la de la distorsió del territori a través de les varietats franceses que s'ha donat durant els darrers 40 anys.
Ens cal fer entendre al consumidor que l'actor principal d'aquesta obra de teatre potser no és ell, sinó la necessitat de produir vins propis amb la qualitat que cal; el mercat ja no vol répliques de vins francesos, que a més ja no són competitius ni per qualitat ni per preu al mercat internacional.
Com passa sovint, el públic fulleja la guia sense llegír-se-la. I s'opina de manera una mica banal, sense coneixement de causa i sense massa encert. Passa a tot arreu i a tots els sectors.

Evidentment estàs convidat a tastar quan vulguis, quan trobis un moment, i tantes vegades com en vingui de gust. Ca va sans dire.

T'esperem a Espiells, una abraçada

Jordi Alcover Mestres
Guia de Vins de Catalunya.

J. Gómez Pallarès dijo...

Bé, Jordi, estem completament d'acord encara que la teva darrera conclusió (d'altra banda present a la Guia) és ben dura.
Jo tinc clar el camí, tu el tens clar, però vaja la gent ha de vendre i guanyar-se la vida. Això encara és més clar!
A mi em fa pensar molt camins com el de l'Oriol Pérez de Tudela, amb uns vins que responen al terrtitori del que surten, que són bons i a uns preus increïbles. El que no sé és com li va, comercialment, el tema.
Però en el fons el "problema" és un altre: no hi ha un sector del vi català. Aquesta entitat noe xisteix: existeixen viticultors, cellerers, persones i idees. I cadascú té les seves i s'adapta al que pot i, en alguns casos (més aviat comptats) al que vol.
És qüestió d'anar identificant, explicant, raonant i que la gent triï al final.
Merci per la invitació! I bona feina!
Joan

Carles Martín dijo...

Mireu he llegit amb molta atenció la Guia de que parleu. Jo conec molt bé els vins de tres denominacions d' origen catalanes (molt bé vol dir en profunditat) i a partir d' aquí sempre que cau a les meves mans una guia tinc el costum d' analitzar-la a partir de les referencies que tinc.
He de dir que la meva conclusió és que avui per avui no existeix en el món del vi que jo conec una guia més objectiva i amb més métode que aquesta.
Molt més que la d' en Peñín (que te uns "vins compte" que "cuida expressament" i que pugen 3 ó 4 punts només per ser-ho), infinitament més que la dels Vinos Gourmets (que diuen que tasten a cegues però "selectivament"), més que en Parker (que depen de l' opinió d' una sola persona la majoria de cops)... i resulta que la tenim a casa nostra.
De totes maneres cal pensar que a pesar de la feina ben feta tindrà detractors, l' objectivitat i el rigor molts cops no interessen...a qui no li interessa? doncs a l' Incavi(per diferents raons i influències), a les grans factories vinícoles (perquè els espatlla el marqueting d' alguns vins), als suposadament "consagrats" (a qui el tast a cegues molts cops no convé), als vins amb una relació qualitat-preu no adecuada,als que fan vins globalitzats i estandaritzats. Feia falta la crítica i el rigor al món del vi català. Felicitats als autors i endavant.

J. Gómez Pallarès dijo...

Hola, Carles, jo penso molt com tu en relació als criteris de confecció d'aquesta guia.
la única "pega" que li posaria al mètode és que per manca de recursos 8suposo) són pocs a l'hora de tastar. Això té un avantatge: els criteris sempre són més homogenis. Però té un inconvenient: és difícil que tots els vins es tastin en les mateixes condicions. Canvia l'època de l'any, per exemple (pequè el tast és dilatat en el temps) i la teva percepció dels vins canvia també.
En qualsevol cas, sóc persona que fa una mica com tu: comparar les meves percepcions amb les de les guies que llegia (i parlo en passat perquè ja passo de guies, entre altres coses per raons com les que has exposat tu: no m'en fio) i amb els resultats que ofereix aquesta hi he coincidit no poc.
Són rigorosos i no es casen amb ningú. Això m'agrada.
Merci per escriure aquí,
Joan

Anónimo dijo...

Gràcies Carles pels ànims:

De fet és cert que, tot i que no podem concretar d'on han aparegut, hem rebut la pressió d'un parell d'intents molt assenyalats per que no es publiqués la guia enguany, i no pocs problemes per encetar l'edició del 2011.
La gran producció no és sempre la més reticent a l'hora de presentar mostres, perquè el tast a cegues els beneficia davant altres mètodes; es tasta sense cap mena de prejudici, quan el 99% d'especialistes del sector potsedr fa deu anys que no s'acosta a un "cordón negro", per exemple, que sempre sorprèn a tothom quan es fa a cegues.
Pel que fa a l'opinió, tinc la sensació des de l'any passat que han canviat molts punts de vista. El repte ara és involucrar al consumidor, a través de la tria d'una ampolla o d'una altra, en la recuperació del territori i per tant de la vinya autòctona catalana. Tenimuna possibilitat forta per mitjà dels arguments de país,atès que l'hedonisme no serveix per res, i l'actitud que el fomenta menys encara.
La nostra vocació és el públic en general, i com diu l'Oriol Pérez de Tudela, que el vi torni a la nostra taula de cada dia.
Evidentment, Carles, pots venir també quan vulguis a tastar. De fet les sessions són obertes, pot entrar qui vulgui. Per això m'estranya que el David digui que sap com treballem; mai de la vida ha vingut a tastar amb nosaltres, tot i estar estudiant a Espiells.

Truqueu quan vulgueu venir al 691658192, si us plau amb antel·lació d'un parell de dies. Estarem encantats de rebre-us.

Jordi Alcover Mestres
Guia de Vins de Catalunya
www.guiadevinsdecatalunya.com

J. Gómez Pallarès dijo...

Això del tastar sense prejudici i amb rigor i mètode sí que ho tinc clar. Només espero que les pressions no vagin enlloc i la feina segueixi: "ladran, luego cabalgamos"!!!
Joan

Adictos a la Lujuria dijo...

Joan, Jordi creo que se malinterpretaron mis palabras sobre la guía, cuando hablo de luces y sombras no estoy poniendo en duda la honestidad de quienes hacen la guía, se que es cata a ciegas e intentan ser lo más imparciales y objetivos que pueden, el paso viernes cuando hable con Jordi se encontraba quitando las chapas de los cavas para que en las botellas no hubiese ningún indicio del contenido, pero como me pasa con otras guías lo experimentado por mi y lo descrito en la guía, si bien en algunos casos coincide en otros muchos difiere bastante a lo anotado en mi libreta de catas, esas son las sombras.

Saludo

J. Gómez Pallarès dijo...

Esas sombras, David, forman parte de la percepción sensorial que cada cual tiene de un vino. Hacer un acata en un concurso, que alguno llamaría "cata técnica", tampoco está exenta de que, al final, siempre es la persona y su estado de ánimo y físico la que avcaba decidiendo sobre algo.
Aquí el "problema es, pues, que tus notas de cata las haces desde tu percepciçon y siguiendo un método (el que sea) que puede que no coincida con el de esta Guia. Lo normal es que haya "desavenencias" / discrepancias.
Yo reconozco que, por lo menos en relación con su propuesta de vinos sorpresa, de lo que conozco hay mucha coincidencia.
Pero también eso es casual: yo cato y bebo sin método. Tampoco puntúo. Sólo anoto percepciones desde hace tiempo. Mis percepciones han coincidido bastante con sus puntuaciones, la verdad.
Salud!
Joan

J. Gómez Pallarès dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Carles Martín dijo...

Us confirmo aquest cop de manera fefaent que a l' Incavi per motius de protagonisme, influències i dependències...la guia no ha caigut gaire bé.He tingut l' oportunitat de parlar-ne amb un amic de confiança (vam estudiar junts molts anys) que es va reunir per motius que ara no mencionaré (per no delatar-lo)amb un alt responsable d' aquest organisme i li va comentar expresament que la guia no agradava, com si haguessin volgut conduir-ne el contingut (sobretot pel que fa a la visió del vi català "hi ha coses que no s' han de dir...") i els autors no ho haguessin acceptat mantenint la imparcialitat, fet que ha motivat segons sembla rebuig i tanmateix la manca del recolzament que havien tingut en la primera edició.
O sigui sembla que tot un Incavi pretenia fer una mena de censura o "conducció" d' una feina professional feta amb rigor i objectivitat. Això és del tot inadmisible i impresentable, el vi català té un problema gros (entre d' altres) que és el propi organisme públic que l'hauria d' impulsar i que resulta que amb aquestes actuacions s' allunya i esdevé censor.És un organisme orientat al món del vi o una especie de "cortijo" o "coto" d' uns quants polítics influenciats per algun loby...

J. Gómez Pallarès dijo...

Bé, Carles, la independència de criteri té un preu. No és un objectiu, és un medi per arribar a altres fites, però medi, en la meva opinió, imprescindible per tenir un primer nivell de credibilitat. El segon nivell ja pertany a la feina ben feta. No opinaré sobre l'INCAVI i la seva percepció de la guia que comentava en aquesta entrada perquè no conec de primera mà la font que cites ni, per descomptat, he escoltat cap opinió qualificada de l'INCAVI sobre ella.
M'agradaria, però, pensar que l'INCAVI treballa per tothom que fa vi a Catalunya. I tinc molt clar que aquesta guia també ho fa.
Salut,
Joan

J. Gómez Pallarès dijo...

Per si les mosques i com que el Jose está una mica desaparegut...12+1!
Joan

Anónimo dijo...

He tingut l'oportunitat de llegir a fons tota la guia i, tot i estar avisat pel que havia llegit en aquest blog, m'ha sorprès el seu rigor i independència. "Rigor" és un concepte complicat en un àmbit en què és difícil establir una mètrica que estigui exempta de tota apreciació subjectiva, però aquesta dificultat por assuajar-se si es fixa un criteri públic i externament revisable, com és el cas. La "independència", com ja s'ha dit per aquí, és igualment complicada. Però si aconsegueixen que el projecte tingui continuïtat durant uns quants anys, és ben possible que la guia jugui un paper més que interessant en la necessària reflexió i revisió d'una realitat economicosocial que passa i passarà per dificultats serioses. Felicitats als autors; l'he disfrutat molt.
Només em queda una recança: tinc curiositat per saber com es fa la tria de vins tastats, atès que no hi apareixen tots els que es produeixen al país, alguns dels quals són prou excel·lents o peculiars com per merèixer ser-hi.

Jordi

J. Gómez Pallarès dijo...

No sé, Jordi, si aquesta manera honesta i oberta de fer les coses, amb rigor i mètode, més resultats, els està començant a passar factura: he sabut fa uns dies que els han deixat d'oferir de forma gratuïta els espais d'Espiells, on feien els tastos.
La direcció s'ha equivocat, i no poc, des del meu punt de vista, perquè amb aquesta decisió poc explicable perden un punt on els seus estudiants feien pràctiques de tast. Jo els he vist i he vist com xalaven, comentaven i aprenien un munt. Segur que la direcció trobarà altra manera que adquireixin aquest tipus d'experiència, però tan barata com els sortia amb el projecte dels que fan la Guia no ho crec...
En fi... no et puc contestar sobre com fan la tria de vins tastats i és millor que ho facin ells. Crec que la seva voluntat era tastar tots els vins de Catalunya i suposo que deuen haver ofert a tots els cellers censats l'enviament de mostres. Sí em consta, perquè en Jordi i la Sílvia m'ho van comentar, que hi havia cellers que havien refusat enviat mostres.
Salut i a recolzar-los, que puguin seguir fent la seva feina!
Joan

Anónimo dijo...

Gràcies per la resposta. Seguiré amb interès les properes edicions, tot i que això que vostè comenta sobre les noves condicions de l'espai on feien els tastos és ben sorprenent, per dir-ho eufemísticament.
Salut,
Jordi

Publicar un comentario