24 enero, 2010

Teranga: refundació


branca navidad

He passat una setmana de treball a Senegal i he tornat amb dues paraules al cap, dues idees que m'han quedat per sempre més: tornar a casa i "teranga". Tornar a casa, no només perquè tots, fa mil.lers d'anys, vam sortir d'Àfrica. Tornar a casa, sobre tot, per la teranga de la gent que t'acull. Teranga, en wolof (una de les llengües majoritàries del país), és la capacitat d'acollir qui arriba; teranga és l'hospitalitat, el somriure còmplice als llavis; teranga és la mà sempre oberta i l'encaixada generosa; Teranga és una cosa que aquí, en aquest civilitzat país, que és el nostre, hem oblidat amb rapidesa: cases obertes, cors oberts, caps preparats per rebre el visitant. Teranga: és més important donar que rebre.

el futuro

"Teranga" m'ha semblat la millor paraula per descriure breument el futur d'aquest quadern i per donar-vos la benvinguda de nou. El quadern serà bilingüe a partir d'ara. Quan escrigui un text en català, hi posaré també la meva traducció al castellà al cap d'uns dies. No m'agrada cap traductor automàtic i prefereixo fer jo el doble esforç. Quan el post sigui en castellà, en castellà es quedarà. Sento passat el temps d'escriure un post cada dos o tres dies i escriuré menys i, si m'és possible, escriuré més cuidat, més reposat i, sobretot, amb millors fotografies. Crec en la força de la gran fotografia, ben compaginada i amb un text al.lusiu que em permeti parlar del que més m'agrada: els vins i els seus menjars. No em tanco, però, la possibilitat d'escriure de tant en tant d'altres coses que em passin. Per sort, ningú no ha comprat aquest quadern i en segueixo sent el responsable editorial únic!
27Marcelo
Faré servir, per ara, els treballs de tres grans fotògrafs: Sole Felloza (la seva foto del blanc nadal, amb el sol que neix i comença a fondre la neu em serveix de metàfora!), Vincent Dancer i Marcelo Isarrualde. A vegades, hi haurà incorporacions necessàries pel tema (la foto central d'avui, posem per cas). El darrer col.laborador fix us el presento avui: Marcelo és artista, és sensible i fotografia de tot, encara que les garrofes se les guanya amb la foto gastronòmica: sensibilitat i qualitat. A partir d'avui no parlaré de cap ampolla rebuda. No es tracta que hagi tingut males experiències i segueixo agraint la confiança que m'han fet molts productors. Però crec que si vull parlar amb absoluta llibertat i sense cap lligam sentimental, ho he de fer d'ampolles i de menjars que hagi pagat jo, sempre. Només escriuré, amb respecte i absoluta llibertat, sense cap pressió (per més autoimposada que fos), del que em sembli millor (o pitjor!) i només quan em vingui de gust fer-ho.

Quan em sembli, també comentaré notícies d'actualitat o oferiré informació d'alguna convocatòria que em sembli interessant. Per exemple, si ara m'hi posés, criticaria amb duresa les afirmacions de Carlos Delgado sobre el propietari de Vallegarcía, a El País Viajero de 2.1.10 i la conclusió que en treu: "Alfonso Cortina sabe y goza del vino, luego Alfonso Cortina tenía que hacer vino". Passió i coneixement pel vi n'hi ha en moltes persones. Persones que tinguin els diners de Cortina n'hi ha ben poques. Per això ha fet vi, caram! Nous temps per a mi, noves obligacions també, noves pautes: ara m'és impossible llegir i comentar coses a tots els blogs que em segueixen interessant. Prefereixo dir-ho d'entrada abans que semblar maleducat o desinteressat. Quan vaig començar el quadern tenia moltes hores lliures, per formar-me en aquesta passió del vi, per llegir de tot, per escriure arreu. Les coses m'han cambiat el darrer any i això ja no pot ser. Però no he perdut el desig de l'escriptura: fer que les coses que em passen i visc tinguin una traducció en paraules, m'agrada encara. Intentaré, com demanava Camblor, ser més breu quan parli de vins o menjars, anar a l'essència dels meus pensaments i sentiments i retenir el moment precís de la bellesa que les coses em provoquin: expressar el meu punt de vista, no el tòpic. Si algun dia aconsegueixo ser una mica Bashô, en la prosa breu, seré feliç.

Benvinguts, doncs, a casa vostra, benvinguts a aquesta nova etapa del quadern: que la poguem disfrutar plegats força temps! Voldria que hi hagués més canvis estètics (ja arribaran!), però els dels continguts queden resumits en aquesta entrada.

La primera foto és de Sole Felloza. La tercera, de Marcelo Isarrualde. La segona, l'he manllevada d'un bloc atractiu que acabo de descobrir: Sevilla-Dakar. És una bonica al.lusió al futur, aquest nen!

12 comentarios:

samuel cano dijo...

Bonitas, fotos y bienvenido de nuevo a España. Es muy bonito lo que cuentas de tu visita a Africa. Es verdad que esa hospitalidad y esa mano abierta se ha perdido.

Aún recuerdo cuando era niño y la puerta de la casa de mi abuelo (donde ahora elaboro el Patio), siempre permanecia abierta y nadie llamaba a la puerta, solamente entraba, tanto el que venia a pedir (los que mas) como los que venian a dar. Ahora eso ya se ha perdido también en mi pueblo y es muy triste, todos vamos con prisas y con miedo y eso no es bueno.

Espero algún dia poder dejar la puerta abierta de mi casa y que todos podais venir a "echar un traguete" como decia mi abuelo cuando alguien entraba por la puerta.

Lo dicho Joan, me alegra leerte, aunque me cueste un poco más trabajo, pero alegra.

Salud y buen vino.

J. Gómez Pallarès dijo...

Gracias por tu saludo, Samuel, y por tus palabras de acogida al patio, que ahira es, ya, El Patio. Disfruto de tus vinos, ya lo sabes bien, y si algún día es posible poder echar ese traguete en tu casa, la felicidad será grande.
En cuanto a la dificultad, no hay que preocuparse: he comentado que el cuaderno será ahora bilingüe y que cuando publique un post en catalán, en breve saldrá su traducción en castellano. Eso, en el caso de hoy, será mañana mismo. Cuando veas un post escrito en catalán, no hay más que esperar un poco y pronto se podrá leer en castellano. Cuando lo publique en esta lengua, así se quedará.
Un abrazo,
Joan
PS. Ahota te mando lo otro!

Víctor dijo...

Bones!!

Per molts canvis que realizis, de ben segur que la línia d'aquest quadern serà excel-lent!! Renovar`per millorar. Gràcies per les teves explicar-nos les teves vivències. Salut!!
Víctor

J. Gómez Pallarès dijo...

Hola, Víctor, salut i bons vins i coses per explicar que no ens faltin.
Senegal, aquest cop, no m'ha donat grans plats però sí moltes lliçons que duc ben apreses.
Reprenem el fil!
Joan

Anónimo dijo...

Bon dia Joan. He tingut la sort de poder compartir aquest breu viatge amb tu i amb la resta de companys de les universitats catalanes i ha estat realment un plaer. Una satisfacció humana pel caliu i el bon rotllo que s'ha creat entre tots nosaltres (africans i catalans) i una satisfacció professional, ja que hem pogut treballar amb eficàcia cinc universitats africanes (Senegal, Camerun, Moçambic, Madagascar i Guinea Equatorial) i vuit universitats catalanes que ens agrupem a l'Associació Catalana d'Universitats Públiques. Gràcies per poder compartir plegats bons moments, bons sentiments i unes quantes rialles (que no faltin!), segur que el projecte avançarà més i més. Ara que parlem d'Àfrica, deixem fer un record especial al país més africà d'Amèrica, Haití, amb els desitjos de que la seva gent també pugui reviure i tenir un futur digne. Una forta abraçada, Josep M. Vilalta

J. Gómez Pallarès dijo...

Tots desitgem, estimat Josep Maria, que les coses comencin a millorar a Haití i, de manera menys crítica però no menys punyent, a les parts d'Àfrica amb què treballem.
Amb Àfrica farem grans coses tots plegats: el futur els pertany. Amb Haití no podem adormir-nos un minut perquè la temporada de les grans pluges i vents arribarà més d'hora que mai, segur.
Ja has vist que vaig penjar fa uns dies una iniciativa d'amics del vi, que subhasten ampolles per donar diners! Qualsevol gra de sorra és poc!
Una abraçada,
Joan

Pol Turull dijo...

Benvolgut Joan, t'escric gairebé per casualitat, les coses pasen per què han de passar. I quan he entrat al teu blog per llegir he descobert la teva iniciativa de refundació. És d'allò més metafòric ja que com el vi, ha evolucionat el teu blog, al principi cul inquiet portant records d'quí i d'allà ( sempre amb gran precisió i amor ) però ara, vol reposar i donar fe de la seva millor criança, treure pausat tota la seva ànima. Dic que les coses passen per que han de passar, i ho dic per que jo avui he inaugurat el meu blog propi, amb gran ilusió, de la mateixa manera que tu has refundat el teu.

Vull donarte gràcies per cada un dels articles que publiques d'extrem interès i bones paraules.

Salut, amistat i bon vi !

J. Gómez Pallarès dijo...

Benvingut a la part pública d'aquest bloc, Pol! La veritat és que no m'ho havia plantejat com a metàfora del vi, això de la nova etapa del bloc, però trobo que hi escau! Espero haver sabut madurar el que tenia al pap i que, en sortir a l'aire lliure de nou, no m'oxidi massa ràpidament!
Visitaré el teu bloc, per descomptat!
Salut!
Joan

Manel dijo...

M'han emocionat les teves paraules, i m'agradarà seguir compartint les teves vivències. TERANGA!

J. Gómez Pallarès dijo...

Moltes gràcies, Manel: és un plaer poder compartir, bo i en la llunyania física, moments d'emoció al voltant d'un text, d'un sentiment, d'un vi, d'un menjar...
Salut!
Joan

samuel cano dijo...

No soy de mucho esperar, asi que seguiré leyendo, o al menos intentandolo, tus post en catalán y si alguna duda me queda ya la solucionaré en castellano, seguro que perder no pierdo nada, más bien todo lo contrario asi que adelante Joan, seguimos en el camino.

Salud y buen vino.

J. Gómez Pallarès dijo...

Ya has visto, querido Samuel, que a un texto en catalán seguirá otro en castellano. Quien quiera, podrá hacer el esfuerzo, quin no, no lo hará.
Es un ejercicio que me apetece también éste, el de expresarme en catalán y buscar un acomodo después en castellano. Al revés ya dije que no lo haría.
Un abrazo y buenos vinos,
Joan

Publicar un comentario