29 noviembre, 2007

Sarsanedas en el record
















Avui m'he emocionat i com que ho he fet en la meva llengua, en català ho escric. He rebut un regal preciós, un llibre ben fet: Record de Jordi Sarsanedas. Novembre 2007, publicat per la Institució de les Lletres Catalanes, en fer ja un any de la mort de l'escriptor i poeta.

Hi he llegit: "per a mi, escriure ha estat això, una manera de viure; per a la poesia molt clarament, però també per a la prosa. Escriure és un acte enriquidor en ell mateix; després d'haver escrit una cosa que trobo satisfactòria, em sembla que he crescut uns quants centímetres". He pensat que tenia tota la raó del món i he entés, a més, per què era un home alt i cepat, en Sarsanedas.

També: "penso que, en escriure, he ambicionat només l'estranya eficàcia de les 'obres inútils dels artistes'". L'estranya eficàcia de les coses inútils, com ara escriure, no és altra cosa que oferir a qui vulgui recollir-ho, la nostra forma de veure les coses, la nostra manera de viure la vida. No és imprescincible, a vegades no és ni necessari, que ningú la comparteixi. A vegades n'hi ha prou amb la íntima satisfacció que produeix una peça ben escrita. Si, a més, oferim alguna cosa a qui la llegeix, l'eficàcia, estranya potser, però eficàcia d'haver estat rebuts, d'haver estat fruïts, és doblement garantida.



Hi he vist aquesta obra feta per Albert Ràfols Casamada. N'he disfrutat, a més, la textura del paper, la tria i impressió de les fotografies de la vida de Sarsanedas, la cura en la selecció dels textos del llibre. M'han emocionat les imatges amb la seva dona, Núria Picas, i els seus fills, plenes de bellesa, amor i cordialitat. He recordat la seva figura passejant pel nostre barri, per l'esquerra de l'Eixample, greu, pensarós sempre, dignament, lentament homèric, amb un lleu somrís mig sorneguer als llavis i un capell protector. He rellegit alguns poemes, he recordat com la meva dona l'admirava (quin luxe haver pogut aprendre francès amb ell, sempre he pensat!) i m'he dit: per què l'hem de recordar, ara que fa un any que diuen que és mort?

Me n'acabo d'adonar ara mateix que és mort. Mort? En Sarsanedas, des de la seva discreció i saber fer ple d'intimitats, com qualsevol que hagi viscut i viatjat, que hagi llegit i escrit, que hagi menjat i begut, que hagi fet amics i amants, que hagi tingut fills i sabut trobar temps i amor per a ells, no morirà mai, no del tot. Encara que no tingui res a veure amb el contingut habitual del meu quadern, m'ha vingut molt de gust recordar en Jordi Sarsanedas avui, i compartir-ho amb vosaltres.


PS.i. El llibre no es deu vendre. Té el dipòsit legal B-52924-2007. El distribueix la Institució de les Lletres Catalanes, C/ Portal de Santa Madrona, 6-8, 08001 Barcelona. Telèfon, 93 316 27 80, fax 93 316 27 82, ilc.cultura@gencat.net. Estaria bé que no en quedés ni un exemplar per repartir.

PS.ii. Para aquellos amigos que me suelen leer en castellano, ofrezco aquí un enlace donde intentar una traducción catalán-castellano. Si no os satisface el resultado, estoy a vuestra entera disposición para ayudar en lo que sea.

11 comentarios:

VadeBacus dijo...

Ostres, Joan!: En vadebacus publicamos hace un par de días una entrada en catalán. La verdad es que al final hubo consenso en si era apropiado escribirla o no, por aquello de los lectores que no entiendan esa lengua. Ahora veo que te has subido al carro, aunque sea por una vez, y me congratulo.
Felicidades!
CarlosGonzalez

Joan dijo...

Hola Carlos y Joan,
También en el blog de estintobasico hay algún post en catalán, dependiendo de quien lo escriba, el momento, el ánimo, el ámbito al que se quiera llegar..
Considero que lo imprtante es el dinamismo del post, lo que se quiere decir en él, y a menudo no queda más remedio que encontrar en su forma parte de su contenido.
Salut!
Joan

J. Gómez Pallarès dijo...

Sí, Carlos, ya lo vi. La verdad es que no me lo he planteado ni reflexionado, quiero decir que decidí hacer el ejercicio de escribir en castellano porque me apetecía llegar a más gente, y en eso ando. Pero lo de Sarsanedas me salió así, y estoy encantado, por supuesto.
Salut
Joan

J. Gómez Pallarès dijo...

Sí, Joan, ér cert que tenim alguna entrada en català. De tota manera, jo crec que un blog ha de ser conseqüent amb les decisions que pren, editorials diguem-ne, i si el blog és unipersonal com aquest, doncs encara més. Vaig prendre una decisió i la mantinc, però el cap té raons que el cor no entén, oi? I aquest ha sortit com ha sortit. El blog col.lectiu nostre, d'ETB, és diferent perquè hi ha moltes sensibilitats diferents en ell. Ho saps millor que ningú. I allà és més senzill barrejar les llengües.
I coincideixo plenament am b tu: el que compta és el tipus de comentari, en primer lloc, no en quina llengua és escrit.
Salut, company!
Joan

VadeBacus dijo...

Joan, ets el joan nadal, oi? de vegades el cap es satura i cal un reset :))). Una abraçada i a veure si ens veiem aviat!
Carlos

Joan dijo...

Hola Carlos,
Sí senyor!, jo mateix ;-) Ens vàrem conèixer a casa d'en Ramón..
A veure aquesta trobada..encara que vaig una mica de bòlid aquestes dates, però alguna n'hem de fer.
Una abraçada!
Joan
jnadal@cipisl.com

J. Gómez Pallarès dijo...

Ha estat genial, això: aquí en Joan, aquí en Carlos. Ets tu? Sí, sóc jo!!!
Apa, doncs, a veure quan ens reveiem!!!
Fantàstic.
Salut a tots dos!
Joan (Gómez Pallarès)

CarlosGonzalez dijo...

Jajajajja, diálogo de besugos :))). Si et recordo perfectament del día a can Ramón, per suposat! però no tenia clar si aquest joan eres tú o un altre...
Ja ens veurem.
Au

J. Gómez Pallarès dijo...

Bé, doncs ja queda tot dit!!! ja veig que això de ca'l Ramon és com l'àgora dels pobles grecs: tothom si trobava!!!
Salut
Joan Gómez Pallarès

VadeBacus dijo...

I fa goig d'anar-hi!. T'hi trobes molt a gust, no trobo paraules.
CArlos

J. Gómez Pallarès dijo...

En efecte, la generositat i hospitalitat d'en Ramon i de la Teresa és proverbial...i de la bodega, no cal ni parlar-ne. Ja friso pel dia que munti alguna cosa però per cuinar allà in situ i degustar i beure: lloc i amistats de privilegi, sens dubte.
Salut!
Joan

Publicar un comentario en la entrada